La revolució dels Podcasts. Més que un programa de ràdio a la carta

Si abans escrivíem WhatsApps i ara enviem notes de veu, si llegíem llibres i ara els escoltem, si anàvem a conferències i ara estem enganxats al TED, significa que la veu i els efectes sonors tenen llarga vidaLa mirada

10 noviembre 2021 20:00 | Actualizado a 11 noviembre 2021 05:48
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La comunicació és multicanal. Des d’aquesta tribuna ho he comentat en nombroses ocasions. La nostra dieta mediàtica ha sofert una autèntica revolució amb l’arribada d’Internet, i molt especialment amb l’avenç tecnològic dels smartphones. Més que un telèfon, això sí, intel·ligent, són autèntics ordinadors de butxaca.

Amb aquest giny, i amb altres tipus de pantalles, ens hem acostumat a consumir informació quan volem, a l’hora que ens va millor o ens be de gust, de la manera i el lloc que triem i durant el temps que ens dona la gana. I un dels formats que ja s’ha convertit en un autèntic fenomen mundial és el dels podcasts.

Tècnicament el podcasting és un sistema de distribució d’arxius multimèdia –bàsicament d’àudio- mitjançant un sistema de distribució per subscripció. Ara bé, el podcast és alguna cosa més que un programa de ràdio que es pot escoltar en qualsevol moment. No és només un programa de «ràdio a la carta». La majoria de mitjans de comunicació d’aquest país han vist el seu potencial i l’estan explotant, amb més o menys encert. Els qui creuen que es tracta només de posar continguts ja emesos, s’equivoquen. Per entendre-ho fàcilment el podcast és com una pel·lícula sense imatges. On l’àudio ho és tot. Això vol dir que s’ha de treballar acuradament el llenguatge narratiu. A més del contingut, que continua sent el més important, la paraula, la música, els efectes o els silencis, tots els recursos sonors, han d’estar ben utilitzats. Són claus en la producció i edició dels podcasts.

Tot fa indicar, a més, que no es tracta d’una moda. És una autèntica indústria, com recorda la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes, en el darrer número centrat en l’explosió d’aquest format. Té pocs anys de vida, però actualment ja hi ha més de dos milions de creacions a escala mundial. I això es tradueix en diners. Com si no s’explica que hi estiguin apostant les principals plataformes com Spotify, Netflix, Amazon, Google o Audible?. Però també els grans mitjans de comunicació, fins i tot els no radiofònics, com ara els diaris.

A més, aquest innovador format està atrapant els consumidors més joves. Perquè s’ha adaptat al seu llenguatge i a les seves preferències temàtiques. Molts són fets per joves i per a joves. Un dels pioners a casa nostra va ser el podcast de La sotana, on un grup d’amics van començar el 2014 a fer humor sobre el Barça i que acumula encara milers de seguidors cada setmana, o Gent de Merda, on tres periodistes recreen una conversa de bar on es tracten les principals preocupacions dels millennials.

Tot tipus de continguts

De continguts n’hi ha molts, tants com colors. I per a tots els públics. Com el de la revista 5W, codirigit per Raül Flores i Núria Jar, distingit per la plataforma Apple Podcast com un dels imprescindibles de l’any 2019. Amb periodicitat mensual, la revista edita un podcast monogràfic que aborda temes d’actualitat de l’àmbit internacional per ajudar a entendre el món.

I és que d’exemples a casa nostra en tenim força, i de molt bons. Probablement un dels més reconeguts ara mateix per la seva excel·lència en els continguts i per la seva capacitat d’innovació és el de Crims, dirigit i presentat per Carles Porta, a Catalunya Ràdio. Si fa unes setmanes aquest programa de crònica negra guanyava l’Ondas al Millor Programa de Ràdio, ara fa pocs dies el jurat dels Premis Nacionals de Comunicació el va reconèixer per la brillantor d’aquest projecte. Pels anals de la comunicació quedarà el podcast El segrest, sobre el cas de la farmacèutica d’Olot, com un dels més exitosos de la història de l’emissora pública amb prop d’un milió de reproduccions a Internet.

Català o castellà?

El català, però, està en clara recessió en molts àmbits. No només a les aules com ens informaven fa uns dies, que ha reculat i força entre els estudiants i professors. També en el segment del podcast. És molt més llaminer fer servir el castellà pel simple fet que és una llengua parlada a gran part del món, i permet fer arribar les produccions a un major nombre de possibles subscriptors que els rendibilitzin. D’aquí que les subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat per donar suport als podcasts en català seran una petita ajuda per donar continuïtat al sector. Tot i que hauran de ser molt escrupolosos a l’hora d’atorgar-los, perquè no tot s’hi val, i perquè la quantitat a repartir és tant minsa, que cal aplicar un bon criteri.

El poder de l’àudio, doncs, continua. Com es recorda a la revista Capçalera, si abans escrivíem WhatsApps i ara enviem notes de veu, si llegíem llibres i ara els escoltem, si anàvem a conferències i ara estem enganxats al TED, o si compartíem música i ara compartim els podcasts, tot plegat significa que el poder de la veu i dels efectes sonors té encara un llarga vida i un futur prometedor.

 

Periodista
Exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el Catalunya Migdia del cap de setmana.

Comentarios
Multimedia Diari