La seguretat de Tarragona, al dia

Fa uns dies vam denunciar que Tarragona té caducats o per fer tots els seus plans de seguretat que li corresponen (que en són 11), conjuntament ERC-MES-MDC, CiU i CUP. Ho vam fer tan bon punt vam saber que la Generalitat havia fet alguns infructuosos requeriments a l’Ajuntament i que el conseller Martín (PP) ens havia amagat aquesta informació a la comissió de protecció civil, que és el lloc on s’hauria d’haver abordat. Es tracta d’una qüestió rellevant perquè la majoria d’aquests plans es van concebre el primer quinquenni dels anys 2000 i per tant no recullen importants canvis demogràfics, econòmics, socials o infraestructurals. Per exemple, no existien les actuals A-27, A-7 o circumval·lació de les Gavarres, tan necessàries en cas d’evacuació.

Es tracta dels plans PROCICAT (protecció civil), PLASEQCAT (risc químic), TRANSCAT (risc per mercaderies perilloses), CAMCAT (risc de contaminació marina) i INUNCAT (risc d’inundacions), entre d’altres que estan desfasats perquè van ser elaborats fa més de 10 anys. Curiosament, el pla que tenim menys caducat de tots és el NEUCAT (risc de nevades). PENTA (risc nuclear) i RADCAT (risc radiològic) són casos particulars, perquè directament no s’han fet.

Mal m’està citar-me a mi mateix però crec que és important retenir el que vaig dir quan vam plantejar públicament la qüestió: «Actualitzar la nostra seguretat no vol dir que estiguem insegurs sinó que tenim marge de millora en matèria de seguretat. Exigim a l’Alcalde aquesta millora, perquè és la nostra obligació fer-ho i la seva atendre la nostra exigència. I ens oferim a ajudar en el que calgui». Per tant, posem-hi la justa mesura: ningú està en perill, però podem millorar la nostra seguretat. Fem-ho.

Els municipis tenen l’obligació de tenir fets i actualitzats cada 4 anys els plans de seguretat en relació als diversos tipus de risc a què poden ser sotmeses les seves poblacions, el patrimoni i el medi ambient. Tarragona és un cas especial respecte a la majoria de municipis. Té una població de vora 140.000 persones, és turística i se situa a tocar del complex petroquímic més gran del sud d’Europa i a uns 50 km de 4 reactors nuclears. Això vol dir que s’exposa a més riscos que la majoria de poblacions i, en conseqüència, necessita disposar de més plans de seguretat i prendre-se’ls més seriosament que ningú (o tant com el que més).

La nostra condició de regidors de Tarragona ens obliga a treballar per la ciutat sense entrar a discutir què han de fer o deixar de fer altres poblacions veïnes, amb el benentès que efectivament estem davant d’una qüestió administrativa. Com portar el cinturó de seguretat, que és una qüestió administrativa, però que té incidència en la seguretat de les persones. Amb la diferència que no posar-se el cinturó només exposa la mateixa persona, mentre que no tenir un pla actualitzat va en detriment de tercers, que són els ciutadans.

Hauríem d’estar d’acord amb el fet que cal impulsar la seguretat que mereixem els tarragonins, sense excuses. No tant perquè ens hi obligui cap norma concreta sinó perquè en som els primers interessats. L’antídot contra l’alarmisme no és l’opacitat ni la deixadesa sinó la informació, la responsabilitat i la confiança. Som-hi.