Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La taula de diàleg. Benvinguda oportunitat

Confiança. Passem d’un procés que fractura la societat a un procés de reconciliació. El primer tenia un desenllaç impossible i dolorós. El segon acaba de néixer i mereix un vot de confiança

JOSEP CARLES RIUS

Whatsapp
JOSEP CARLES RIUS

JOSEP CARLES RIUS

La primera reunió de la taula de diàleg entre els governs de la Generalitat i de l’Estat és molt rellevant perquè trenca una dècada d’incomunicació entre els representants de Catalunya i d’Espanya. Perquè posa fi a una època i obre una nova etapa. El Govern de l’Estat, que «sempre es negava a negociar», ha decidit sit and talk, seure i parlar. L’independentisme, que l’any 2017 va optar per la via unilateral, ara està disposat a dialogar.

D’alguna forma canviem aquell «Procés cap a la independència» per un «Procés de diàleg». Podríem argumentar que la finalitat és la mateixa, la República catalana, i que l’únic que canvia és el mètode. El procediment. Així ho expliquen els partits independentistes a les seves bases. Així ho considera la dreta i l’extrema dreta, que acusen Pedro Sánchez d’haver-se venut l’ànima al diable per tenir el poder.

Però el fet és que les imatges de cordialitat entre les dues delegacions, i les paraules que vam sentir després de la taula de diàleg escenifiquen una oportunitat. Molt fràgil. Complexa. De final incert. Però és una nova via. Allí on només existien greuges, retrets, incomprensió, desconeixement... avui hi ha conversa. L’intercanvi de posicions en una taula i no als tribunals.

Serà llarg. Molt llarg. Perquè les dues parts saben que caminen a contracorrent. El Govern de coalició d’esquerres és conscient que té davant bona part de l’aparell de l’Estat, començant per la justícia. I que rebrà una despietada oposició per part de la dreta política i mediàtica. També els líders independentistes que han apostat per la taula saben que tindran en contra els qui es consideren irreductible. Autèntics. I que tan sovint tenen a la punta de la llengua els qualificatius de «traïdors, botiflers».

En aquest context és un fet notable que l’expresident Carles Puigdemont, ara protegit per la immunitat d’europarlamentari, convoqui demà dissabte cent mil persones (segons les previsions) a la Catalunya Nord. Serà com una segona volta de la taula de diàleg. Una prova de força per recordar que les aspiracions segueixen intactes. Caldrà analitzar cada una de les seves paraules per conèixer fins a quin punt l’expresident dóna una oportunitat al diàleg.

Allí on només existien greuges, retrets, incomprensió, desconeixement... avui hi ha conversa. Una bona notícia

La primera reunió de la taula de negociacions i l’acte de Perpinyà de demà s’emmarquen en la precampanya electoral. Aquesta vegada, les eleccions no seran un referèndum encobert sobre la independència, sinó l’escenari d’una acarnissada i fratricida lluita entre el món que va sorgir de Convergència i Esquerra Republicana de Catalunya. Sense aquest combat no s’explica el Procés. I sense el resultat final de la batalla no sabrem quina oportunitat té el nou procés, el del diàleg. Sense un guanyador clar, no hi ha possibilitat d’avançar. Ni cap a un hipotètic acord amb l’Estat. Ni cap a la repetició d’estratègies que ja coneixem.

Aquesta serà la gran decisió que hauran de prendre els electors catalans el dia que el president Torra anunci la data de les eleccions. O seguir explorant les vies de diàleg per trobar una solució acordada al conflicte entre l’independentisme i l’Estat. O tot el contrari: persistir en un projecte que la realitat ha demostrat inviable. Ahir ja vam tenir un nou gest en aquest sentit. Mentre ERC facilitava l’aprovació del sostre de despesa, pas imprescindible per tenir pressupostos, Junts per Catalunya votava en contra.

ERC o Junts per Catalunya

Els electors independentistes hauran d’elegir qui volen que lideri aquesta taula de diàleg. Si Esquerra Republicana de Catalunya, que la va promoure, o Junts per Catalunya, que s’hi ha assegut a contracor, però que té ara la possibilitat de fer-se-la també seva. A l’altra banda, el votant no independentista tindrà la possibilitat de premiar els qui defensen el diàleg o, al contrari, apostar per la dreta (Ciutadans, PP i Vox) que no vol cap altra sortida que la repressió.

Benvinguda l’oportunitat que obre la taula de diàleg. Passem d’un procés que fractura la societat a un procés que té voluntat de curar les ferides. El primer tenia un desenllaç impossible i dolorós. El segon acaba de néixer i es mereix un vot de confiança

* Periodista. Josep Carles Rius (Valls, 1956) és president de la Fundació Periodisme Plural. Doctor en Ciències de la Comunicació, exerceix de professor a la UAB. És autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ (2016, UB). Ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i sotsdirector de ‘La Vanguàrdia’ i ha treballat a mitjans com ‘El Periódico’, TVE o ‘Público’. Va participar en la fundació de ‘Mestral’ i ‘El Pati’.

Temas

Comentarios

Lea También