Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

La tàctica Puigdemont, embolica que fa fort

Cada vegada que donem un pas al costat ho fem per la banda on hi ha el precipici.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Puigdemont entrevistat per RAC 1 des de Brussel·les. EFE

Puigdemont entrevistat per RAC 1 des de Brussel·les. EFE

Carles Puigdemont va confirmar anit, en un missatge emès a través de les xarxes socials, que l’estratègia de l’independentisme és mantenir una guerra oberta amb l’Estat. La primera mesura és la presentació d’una demanda contra l’Estat espanyol davant del Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides. La segona acció és proposar Jordi Sànchez com a candidat a president de la Generalitat. L’expresident de l’ANC està empresonat i, per tant, caldrà l’autorització del jutge Llarena perquè pugui acudir al Parlament a la sessió d’investidura. Encara que el magistrat donés el permís, benvolença poc probable, el flamant president de la Generalitat hauria de tornar a la presó. Un panorama! El pas següent d’aquesta tàctica de burxar seria proposar un altre candidat que probablement seria Jordi Turull. El diputat de Junts per Catalunya està en llibertat sota fiança, per la qual cosa cal preveure que també acabi inhabilitat per a càrrecs públics. Llavors el pas que vindria seria proposar Elsa Altadi, diputada que està neta de cap acusació i que, per tant, podria acabar d’enllestir la truculenta legislatura. Com són les coses! La frase que em ve al cap per explicar la tàctica de Puigdemont és aquella que va amollar Rajoy: «Cuanto peor mejor para todos y cuanto peor para todos mejor, mejor para mí el suyo beneficio político».

 

Temas

  • el voraviu

Comentarios

Lea También