Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La transformació

El festival de música antiga de Poblet està marcat aquest any per la paraula ‘metamorfosi’. Jordi Savall, el director artístic, planteja tres dies que poden transformar a qualsevol que s’immergeixi en la proposta

Xavier Graset

Whatsapp
La transformació

La transformació

Per bé que la traducció més estesa del clàssic de Kafka sobre els canvis que pateix Gregor Samsa, un comerciant de teles que un bon dia apareix convertit en un insecte, una mena de panerola, ha estat el de La metamorfosi, darrerament ja circula en català una altra traducció amb el títol de La transformació que diuen que s’ajusta més al títol alemany de Die Verwandlung.

Anem cap a Poblet, on aquest any la paraula que marca el VII festival de música antiga és el de ‘metamorfosi.’  Aquí no hi ha dubte de traducció, Jordi Savall, el director artístic del festival, planteja per al cap de setmana del 16 al 18 tres dies que poden transformar i generar metamorfosi personal a qualsevol que s’immergeixi en la proposta.

El Festival va eixamplant la seva proposta que a més dels vespres amb tres concerts de Savall i les conferències, aquest any amb Dolors Bramon, Xavier Antich i Stefano Cingolani, també ofereix concerts matinals amb formacions emergents i a més, tal com explicava Octavi Vilà, l’abat de Poblet, la reforma integral del Museu de Poblet és un atractiu afegit al de l’oferta musical.

Al Museu hi ha com a peça única a Europa un got de vidre del segle XIV que servia per col·locar relíquies al peu de l’altar. També s’hi exposa, entre altres, el Calvari de Joan de Joanes, un Sant Sebastià de Damià Forment i un Crist d’ivori donat al monestir pel virrei de Nàpols, Pere Antoni d’Aragó. I com a novetat, un nou centre de visitants amb un audiovisual immersiu que explica el perquè del Cister i Poblet.

Però anem a la música, el reclam del festival, a aquesta metamorfosi que planteja Savall, i que arrenca amb l’Stabat Mater amb la Capella Reial de Catalunya interpretant les versions de Josquin de Près, Palestrina, Rossi i Charpentier i Scarlatti.

L’Stabat Mater musicat per centenars de compositors dona notes i melodies al poema del segle XIII atribuït a Jacopone da Todi, un cant gregorià dedicat a Maria. «Stabat mater dolorosa» és el primer vers (Estava la mare dolorosa) i explica el patiment de la mare amb el seu fill, Jesús, clavat a la creu. Aquest sofriment, expressat en aquests versos medievals, que encara es preserven, i que han tingut l’ajut inestimable de tots aquests músics que l’han anat fent seva. 

Dissabte el concert serà el del grup de violes Hesperion XXI, que interpretaran Lacrimae or seven teares de John Dowland del 1604. Una peça que recull les diferents llàgrimes que podem deixar anar entre l’alegria i la tristesa. I diumenge serà el torn del Renaixement musical de Nàpols, tot un segle de metamorfosi.

Una oferta d’impressió com cada any. I això just després que a la Selva del Camp, un any més, es pugui veure per la Mare de Déu d’Agost el Misteri, primer drama assumpcionista escrit en una llengua romànica, català de la segona meitat del segle XIV, una autèntica joia del teatre medieval.

Moltes vegades no sabem ni què tenim a les mans. Estem parlant de veritables joies que ens fan mirar enrere. I és tan important saber què tenim. De ben segur que molta gent coneix el Misteri d’Elx i en canvi desconeix  aquest altre de la Selva, que bona part del poble viu amb passió i alegria quan saps que fas aquest paper de baula. Aquest paper de transmissor. En el cas de Jordi Savall i de tots els músics que es dediquen a la música antiga, la passió ja és professió, però en el cas de la Selva la devoció trenca sostres.

Deixeu-me que hi apunti, per bé que en clau més festiva i alegre, sense aquesta càrrega de patiment, una altra joia: la festa del Renaixement que es fa a Tortosa a mitjan mes de juliol i que fa que tota la ciutat es transformi, tingui una metamorfosi que permet acostar-se a la vida quotidiana del passat al nostre país.

Aprofitem totes aquestes oportunitats i les altres mirades sobre aquest passat, llegendes com la del rescat de les 100 donzelles a Vila-seca, o la festa de pirates i corsaris a la Pineda. Si no ens aturem a pensar o assaborir aquest llegat, quin futur sòlid podem construir?

Xavier Graset és periodista. Dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV.

Temas

Comentarios

Lea También