Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La unitat és la força de Tarragona

He demanat unir forces per als Jocs, el pla de la Budellera, Ikea, Mercat, Tabacalera, Savinosa...

Josep Fèlix Ballesteros

Whatsapp

El setembre de 2006 jo era el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona. Aquell any el president de la Generalitat, Pasqual Maragall (i posteriorment José Montilla va donar-hi suport), va anunciar una nova ordenació territorial de Catalunya en què Tarragona compartiria la capitalitat de les comarques tarragonines amb la ciutat de Reus.

Aleshores no vaig dubtar a donar el meu suport a l’alcalde Nadal i al seu equip de Govern en la defensa de la capitalitat de Tarragona com a pal de paller, únic i indiscutible, del nostre territori. No vaig dubtar tampoc en enfrontar-me al president de la Generalitat, del meu partit, en el que creia honestament era la defensa dels interessos dels tarragonins i tarragonines. No m’he penedit mai d’aquesta decisió. Ho tornaria a fer ara sense dubtar. En els grans temes de ciutat tots hem d’estar units perquè la unitat és l’autèntica força de Tarragona.

Aquesta setmana he demanat a totes les forces polítiques i socials que unim esforços per sumar tots junts, amb lleialtat, en els grans projectes de ciutat. No he demanat res que no fes, i demostrés, quan era jo qui estava a l’oposició. La convicció que em guia és la mateixa que tenia fa deu anys: Tarragona, la defensa dels seus interessos i dels seus ciutadans, està per damunt de tot, per damunt dels interessos partidistes.

I quins són aquests grans projectes? Els Jocs Mediterranis, per descomptat, però també el pla de la Budellera, l’arribada d’Ikea a la ciutat, l’obertura del remodelat mercat central, etc. A curt termini també tenim projectes importants com el Banc d’Espanya, la Savinosa, la Tabacalera, el passeig del Miracle, el potencial que se’ns obre amb la inauguració de Ferrari Land, el futur complex del consorci de Vila-seca i Salou (més conegut popularment com a BCN World), que crearà milers de nous llocs de treball. I no podem perdre l’oportunitat que suposa que Tarragona sigui port base d’una ruta de creuers amb el que això pot esdevenir, per exemple, per al nostre sector comercial i turístic.

I per fer què? Per obtenir recursos per continuar fomentant les polítiques socials i de foment de l’ocupació. Per generar feina, benestar, per fer possible que cap tarragoní quedi abandonat a la seva dissort, sense tenir els recursos materials garantits per poder viure amb dignitat. Aquest és l’objectiu essencial que ens hauria d’unir a tots. No demano suport per a l’alcalde, ni per a un grup polític, demano que siguem testimonis no de la victòria d’un partit, sinó de la consecució de fites reals i estratègiques per a Tarragona. Tenim a les nostres mans la possibilitat real d’assolir aquests èxits col·lectius i històrics però també de frustrar-los. Com entendrà perfectament qualsevol persona que tingui una botiga o un negoci, el pitjor que pot passar és que algun membre de l’establiment es dediqui a dir que el producte que ven està ple de defectes. O que a la botiga del costat el gènere és millor. O que el que ven directament és un desastre. Immediatament els seus competidors s’aprofitaran dels exabruptes d’aquells que es limiten a posar pals a les rodes. Potser a algú el sorprendrà, però sempre he dit que no veig ni tinc enemics, ni adversaris, en aquest objectiu col·lectiu per fer avançar Tarragona. Ni els tenia el 2006 ni els tinc ara. És obvi que tothom no té perquè estar d’acord amb tot el que impulsem des de l’equip de Govern, però sí que demano a tothom sumar en positiu per assegurar la defensa sòlida dels interessos de la ciutat. Els tarragonins i tarragonines no podem oblidar que som hereus d’una tradició heroica de lluita i d’esforç a la Guerra del Francès. De la Tarragona que va preferir la immolació a la capitulació: «abans morir que rendir-nos». De la ciutat emprenedora que s’ha construït amb l’esforç constant, diari i tenaç dels seus habitants. De la Tarragona invencible.

Comprometem-nos tots, doncs, a agafar la torxa que van enlairar generacions passades de tarragonins. Comprometem-nos a superar qualsevol càrrega, fer front a qualsevol dificultat, per cercar punts d’acord i de consens i garantir l’èxit dels projectes estratègics de Tarragona. No em cansaré de demanar-ho. Per la meva banda, ofereixo treball lleial perquè estic absolutament convençut que si estem tots units, en lloc de dividits i enfrontats, els millors dies de Tarragona encara estan per venir.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También