La urgència de l´A-7

Esgarrifa el nombre de morts a les carreteres. En un accident d’avió, que també n’hem tingut d’esgarrifosos en els últims mesos, fàcilment ens plantegem aquella mica de por a volar, tot i ser el mitjà de transport més segur en la relació accidents i viatgers. A la carretera ens hi posen cada dia sense aquella por tàcita que potser també hauríem de tenir. El cas del tram nostre de la N-340, l’amargor recent de massa accidents mortals, encara ens esgarrifa més pel fet de tenir-ho més prop o conèixer personalment alguna de les víctimes. La variant de l’Aldea, a part de traure el trànsit de dintre de la població, no ens ha donat moltes alegries més. És un tram saturat de vehicles, especialment de camions, que reclama a crits l’A-7. He de dir que, el que subscriu, va defensar en el seu dia oblidar-se d’aquella variant i pressionar l’acceleració d’aquesta autovia, facilitant entretant l’accés gratuït a l’AP-7, solució més pràctica i molt més econòmica per tothom. Ningú em va fer cas. Va ser políticament més rendible reclamar la variant. Errors que paguem cars. Ara l’A-7 ja no té espera.