La vida, en un segon

Hauran de passar molts anys per entendre el significat del que va esdevenir al partit de les Estrelles de l’NBA 2015. Només va ser un salt inicial entre dos germans. Però aquest gest rutinari ara ja forma part de l’àlbum de les fites històriques que s’han viscut en el món de l’esport mundial de sempre. Els germans Gasol –en Pau i en Marc—ens van convidar a somiar. Ens van ensenyar que amb talent, amb molt de treball i una gran dosi de disciplina, tot, absolutament tot, és possible. La imatge del Pau i del Marc. Del Marc i del Pau. Serà una d’aquelles imatges que quedaran enregistrades en les retines de tots els bons aficionats de l’esport. Només va ser un segon, sí. Però en aquell segon va quedar palès tot el treball d’una vida. Des dels seus inicis a la Fundació Llor, passant pèl Cornellà, Girona, Barça, Memphis, Lakers, Chicago. Tots els equips on han tingut la sort de poder disposar dels seus serveis, de la seva professionalitat. La imatge del seu salt la van poder veure més de 150 milions d’espectadors en més de 200 països. Però malgrat la magnitud de la història, de l’esdeveniment en si, en Marc va definir-ho d’una manera que mostra la senzillesa i la normalitat amb que ells ho van viure: «És el mateix que fèiem quan érem petits i anàvem a casa dels avis». Una història global, viscuda en clau familiar.

El gran moment ja es va començar a gestar divendres, en el ‘Media Day’. LeBron James, Steve Curry, Chris Bosch, Chris Paul, Dirk Nowitzki, Carmelo Anthony...tots les grans estrelles de l’NBA atenien els mitjans, però, a qui perseguien les càmeres? A dos nois nascuts a Sant Boi que s’havien colat a la festa per la porta gran. Centenars de periodistes i operadors de càmera de televisió lluitant, cos a cos, per fer-se amb un pam de terreny on poder captar les imatges. Les seves paraules. Impressionant. Després van venir els entrenaments. 10.000 espectadors a les graderies d’un escenari mític –el Madison Square Garden de Nova York—i més càmeres, si cal, seguin els seus moviments. I per fi, el gran dia. Abans del salt, la presentació dels equips, d’aquella manera que només ho saben fer els americans. Espectacle en estat pur. L’speaker va cridar en Marc. Tot seguit, en Pau. Finalment un punt de trobada, al mig de la passarel·la, i una abraçada, llarga i entranyable, des dos germans que no volien despertar d’un somni que mai no havien ni somiat.