La violència a Sant Esteve de les Roures

El dia que l’anterior ministre d’Interior Juan Ignacio Zoido va dir que a Catalunya s’havien produït «actos tumultuarios», i ho va fer posant molt èmfasi en la paraula «tumultuarios», va quedar revelada la tàctica del Govern del PP d’acusar els líders del procés del delicte de rebel·lió. El Codi penal estableix que la figura penal de la rebel·lió necessita «tumultos». El neguit de tota la instrucció ha estat centrat a construir una història de violència. A vegades, la rabior per explicar la brutalitat dels independentistes ha provocat episodis grotescos. Recordem el cas de l’atestat que la Guàrdia Civil va enviar al jutge Llarena sobre els fets de l’1 d’octubre en el qual documentaven 315 actes de violència contra el cos policial i que un dels «episodis més agressius» es va produir a la localitat de Sant Esteve de les Roures, un poble inexistent. Potser volien dir Sant Esteve Sesrovires. L’error de l’atestat s’ha aprofitat a les xarxes per convertir Sant Esteve de les Roures en una ciutat ideal amb universitat, colla sardanista, castellers, un kebab i un compte de Twitter de l’Ajuntament. La mateixa Guàrdia Civil va interactuar amb el fals compte per recriminar els seus continguts. Tot és tan postís, tan forçat, que el prestigi de la justícia espanyola, molt malmès, patirà un cop letal quan el procés arribi a Europa, que hi arribarà.