L’accés a la futura vacuna contra la Covid-19: països rics, països pobres

Sembla que s’apropa el dia en què l’OMS certifiqui que alguns dels projectes internacionals hagin trobat una vacuna eficaç contra el coronavirus. Probablement, no es tracti de la vacuna definitiva però si d’una primera versió que pugui limitar els contagis. A fi i efecte d’escurçar el temps que cal per desenvolupar una vacuna, organismes com l’Agència Europea del Medicament està fent una ‘revisió continua’ de les vacunes experimentals que estan duent a terme les farmacèutiques Pfizer i AstraZeneca. D’aquesta forma, es fa un seguiment dels experiments del laboratori des del primer moment a fi i efecte de cremar etapes en el llarg procés per trobar un primer prototip.

Quan s’aconsegueixi aquest prototip caldrà veure com es reparteix la vacuna entre els països rics i els països pobres. En un estudi recent del Grup de Recerca d’Indústria i Territori de la URV hem posat de manifest que, durant el període 2000-2018, s’han accentuat els desequilibris en el mercat de les vacunes humanes en detriment dels col·lectius més vulnerables (els nens dels països pobres, els residents en zones sense aigua potable, els països amb sistemes sanitaris deficients, etc.). Es tracta d’una anàlisi inèdita que analitza el comerç internacional de vacunes humanes entre 125 països que representen el 95% de la població mundial. Els resultats són preocupants. Des de la crisi de 2008, els països rics han acaparat gairebé la totalitat de les noves vacunes, mentre que molts països pobres sols poden accedir a les campanyes d’immunització d’organismes oficials com ara l’Unicef.

El desequilibris en el comerç internacional de les vacunes humanes són cada cop més grans. En els països rics resideix el 15% de la població mundial i registren el 7% de la càrrega mundial de malalties mentre que representen el 82% de les vendes de vacunes humanes. En canvi, en els països en desenvolupament resideix el 85% de la població mundial, registren el 93% dels casos provocats per les malalties infeccions, però sols absorbeixen el 18% de la producció mundial de vacunes. Si no fos per l’Organització Mundial de la Salut, l’Unicef, les fundacions privades i les ONG la situació dels països pobres encara seria pitjor.

Els països rics ja han adquirit amb acord bilateral més de tres mil milions de dosis de la futura vacuna, mentre que el 85% de la població mundial s’haurà de conformar amb les sobres

Gràcies a les campanyes de vacunació que duen a terme aquests organismes als països pobres es pot controlar l’expansió mundial de tota una colla de malalties virològiques que encara no estan erradicades (tifus, xarampió, poliomielitis, galteres, febre groga, etc.). Els països rics cada cop contribueixen menys a finançar les vacunes dels països pobres. Ho fan perquè aquestes vacunes tradicionals són imprescindibles a l’hora d’evitar que aquestes epidèmies salten la barrera de les seves fronteres.

Atesa aquesta dinàmica tan insolidària, la Covid-19 ara ens obliga a fer-nos una pregunta: continuarem en aquest mercat salvatge on els més forts imposen els criteris, o les grans potencies econòmiques seran conscients de la dimensió global de la pandèmia i apostaran per un mercat mundial més cooperatiu i solidari? Durant les primeres setmanes de la pandèmia, la lluita descarnada entre els països membres de la Unió Europea ens fa ser pessimistes. En canvi, la facilitat en la difusió de la pandèmia al llarg de tot el planeta indica que el coronavirus sols podrà ser erradicat quan la vacuna arribi als sectors més desfavorits.

Des de la crisi del 2008, els intercanvis bilaterals de vacunes entre països posen de manifest que les grans empreses farmacèutiques han deixat de banda els arguments humanitaris per a decantar-se cap als seus interessos privats. Cada cop més, les inversions en R&D s’han orientat cap a l’obtenció de vacunes que combaten les infeccions que afecten col·lectius poc nombrosos en detriment de les vacunes que intentes prevenir les infeccions a escala global. Aquesta orientació de les inversions en el desenvolupament de noves vacunes destinades a col·lectius minoritaris dels països rics no seria preocupant –Money is Money– si no fos per les pròpies característiques de les pandèmies i el gran suport del sector públic a la indústria farmacèutica.

Ara per ara, la cursa per trobar una primera versió de la vacuna contra el coronavirus SARS-CoV-2 ha donat lloc a una mena de mercat salvatge on cada país defensa els seus interessos, sense tenir gens en compte la dimensió global de l’epidèmia. Els Estats Units, la Unió Europea, Japó i la Gran Bretanya tanquen acords de compra de vacunes amb les principals farmacèutiques, mentre països com la Xina o Índia, un dels principals fabricants de genèrics, ens mostren més sensibles a llicenciar les seves patents amb països com ara Brasil o Indonèsia per a facilitar la producció de dosis i la distribució entre països de menor renda. Conscients de les dificultats per arribar a acords, l’Organització Mundial de la Salut ha endegat una iniciativa anomenada Mecanisme d’Accés Mundial a les Vacunes contra la Covid-19 (COVAX) en la qual participen 92 països d’ingressos baixos. En aquesta plataforma per garantir que la vacuna contra la Covid-19 arribarà a tots els racons del planeta, UNICEF serà l’encarregada de coordinar la compra de les futures vacunes.

COVAX proposa un sistema més equitatiu a l’hora de repartir les futures vacunes contra la covid. Es vol garantir que la vacuna arribi primer als col·lectius més vulnerables, sense discriminar en funció de la capacitat de compra dels estats. Malauradament, ni les grans companyies farmacèutiques ni els països benestants s’han compromès molt en aquest repte. Igual que abans de la Covid-19, predomina el mercat salvatge i el campi qui pugui que sols beneficia als poderosos. Els països rics ja han adquirit amb acord bilateral més de tres mil milions de dosis de la futura vacuna, mentre el 85% de la població mundial s’haurà de conformar amb les sobres.