L’accés a l’eurocambra de pel·lícula!

Passar pàgina. La criminalització de l’1-O dels partits espanyols no pot contaminar el debat europeu perquè la mobilització del 26-M obliga a estar a l’altura de l’impuls que han volgut donar els ciutadans

02 junio 2019 10:32 | Actualizado a 02 junio 2019 10:37
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Hi ha dies Almodóvar o dies Kaurismaki (director de cinema finlandès) que si voleu s’assemblen als primers però amb menys paraules. Vull dir dies de catifa vermella, com els de Cannes, amb actors principals i secundaris que donen ordres en nom d’autoritats agafades a les últimes hores de poltrona.

Dies com abans-d’ahir, dijous, en què els set diputats de Ciutadans i alguns més del Partit Popular es van acreditar com espanyols sense presentar l’acta que hauria d’haver enviat la Junta Electoral per iniciar els tràmits per ser eurodiputats.

Una foto de José Ramón Bauza (Ciutadans) en el Twitter amb bandera espanyola i europea sobre el lema: «Contentísimo después de mi primer día en el Parlamento Europeo como eurodiputado», sembla que és el desencadenant de tota la pel·lícula.

L’Espanya que acusa Puigdemont de rebel·lió no es pot permetre veure’l amb credencial, ni que sigui provisional

Diuen que els diputats de l’equip d’Albert Rivera estaven a l’hotel celebrant justament el seu primer dia «europeu» quan una trucada inesperada els va alertar que l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, sense jurar ni res, exactament com ells, estava demanant entrar a l’Eurocambra. Ciutadans, PSOE i Partit Popular van escriure amb urgència una carta en què explica que un «error administratiu» greu estava provocant un problema polític important en la vida espanyola. I exactament com tots hem vist a la pel·lícula Casablanca, Fred Rains, el policia d’Oscar, va tancar el local als 52 electes espanyols, dient allò de «quin escàndol! He descobert que aquí s’està jugant».

Però, és clar, el Parlament europeu no és un night-club ni aquesta l’època de l’ocupació nazi. I si entenem molt bé que l’Espanya que acusa Puigdemont de rebel·lió no es pot permetre veure’l amb credencial, ni que sigui provisional, ja ens costa més d’entendre que els responsables d’una institució europea es comportin com si fossin Rick Blaine a dins del seu local.

Si l’expresident de la Generalitat no pot entrar a l’Eurocambra, que s’expliquin les raons i es digui qui ha pres la decisió

La criminalització política, policial i jurídica que els partits espanyols estan seguint davant de la revolta catalana i civil de l’1 d’octubre no pot contaminar el debat europeu perquè ara més que mai, la mobilització electoral del 28 de maig, obliga a estar a l’altura de l’impuls que han volgut donar-hi els ciutadans.

Figurants

Si Carles Puigdemont i Toni Comin no poden entrar a l’Eurocambra, el Parlament europeu ha d’explicar qui ha pres la decisió perquè els organismes que regulen el bon funcionament a la institució, com el Bureau segueixen en actiu entre legislatures i contra un milió de vots no pot ser que actuïn «figurants».

* Griselda Pastor és periodista. Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.

Comentarios
Multimedia Diari