L'alfabet i una manera de mirar. Els quaderns d'Angera

Una obvietat per començar, l’esclat omnipresent de les noves tecnologies han convertit els diccionaris i les enciclopèdies en peces de saldo que ningú vol ni regalades i, de fet, l’ordre alfabètic de les lletres, un element cobejat i conreat per grans escriptors de tots els temps, comença a ser una estranya relíquia del passat. Només tres exemples il·lustratius i ben diferents: Alberto Savinio, pseudònim d’Andrea, el germà de Giorgio de Chirico i autor de la magnífica Nuova Enciclopedia, una manera personalíssima i erudita de veure el món; Camilo José Cela i el seu Rol de cornudos, ironia, humor i enginy a parts iguals o el comissari Kostas Jaritos, el personatge de Petros Márkaris que s’estimava més evadir-se del món llegint diccionaris que no pas novel·les.

A casa nostra, sense anar més lluny, teníem el meravellós diccionari Alcover Moll, unes pàgines vives i riques on descobrir mil camins insòlits, convertit ara només en presència digital i encara gràcies, demostrant a la pràctica que els nous corrents ja no tenen en compte allò de l’antiga i valorada «saviesa enciclopèdica». Potser per això em va sorprendre gratament rebre A.Z. Cuaderno angerino, del bon amic José Joaquín Beeme, editat per Fundación del Garabato.

JJ va néixer a Saragossa l’any 1963, es va llicenciar en Dret i es va dedicar al periodisme cultural i a fundar, juntament amb el seu germà, un estudi de disseny i l’editorial Unaluna. L’any 2002 es trasllada a Itàlia per treballar al Centre d’Investigació d’Ispra de la Comissió Europea. L’any 2013 funda a Angera, a la vora del llac Maggiore, juntament amb Malena Manrique, historiadora de l’art, la Fundación del Garabato.

Amb aquestes pinzellades biogràfiques bàsiques es pot tenir una idea molt aproximada del tarannà personal de José Joaquín i, coneixent la seva trajectòria em fa l’efecte que no podia anar a parar a cap altre lloc que no fos Itàlia, per allò de la concepció renaixentista del món i dels savis capaços de moure’s amb similar mestratge i habilitat per diferents branques de la saviesa. Ell és un autèntic artista total capaç de pintar, d’escriure, de dissenyar o d’editar amb una habilitat i una traça insòlites. De fet només cal fer una ullada pel catàleg de La Torre degli Arabeschi, una editorial on hi ha meravelles artesanals amb tirades de trenta exemplars i amb la signatura de gent com Ungaretti, Dino Buzzatti, Leopardi, Delibes, Giovanni Boccaccio, Lewis Carroll, Gabriele Geminiani o Pier Paolo Pasolini.

L’abecedari de Beeme és dels d’abans, dels que la gent de la meva generació ens sabíem de memòria i amb més lletres que l’actual, Ch, Ll, W i també recull una col·lecció d’aquelles mirades sobre tot el que t’envolta que només la gent tocada amb una sensibilitat especial té i sap mostrar sense que resultin banals o pedants. JJ es mira aquesta petita localitat de la província de Varese amb l’amor d’un foraster que s’hi ha sentit acollit i que sap trobar i destacar les petites o grans meravelles que potser passen més desapercebudes a ulls d’aquells que les han vist des de sempre.

I ha agafat l’abecedari com una manera oberta però disciplinada d’ordenar les idees i ha volgut no abandonar les lletres oblidades perquè totes elles tenen sentit en aquest minúscul univers, en aquesta Little Italy, tal i com la bateja ell i que tracta la geografia i la vida des d’una perspectiva poètica i, sobretot, hispaliana o itagnola.

Així doncs, la ch desterrada agafa protagonisme amb el Chiribitil de los libros i ens permet conèixer que la biblioteca de 30.000 volums d’Andrea Kerbaker, s’ha fet seva una nau industrial d’Angera i l’ha transformat en el Kapannone dei Libri. En oposició i per demostrar que no només es pot viure de llibres, la pàgina Ll s’ocupa de la Llar de buen yantar i ens fa descobrir la mozzarella que donen de búfales d’aigua, els formatges curats, la mel de castanyer, el safrà o els nous pans com el quadratus que recuperen farines i procediments ancestrals i que s’inspiren en les restes carbonitzades de les antigues ofrenes de la necròpoli romana.

I podríem seguir, però la meravella dels diccionaris i dels alfabets és precisament assaborir-los lletra a lletra, paraula a paraula, sobretot quan darrere s’hi amaga un savi culte i sensible com José Joaquín Beeme que ens explica la seva poètica visió del món.

Periodista. Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.