L'alimentació sostenible. Els límits del planeta obliguen a transformar la producció agrícola

Com fer més sostenible, saludable i just el nostre model alimentari actual? Sobre aquesta qüestió s’ha centrat la tercera universitat d’estiu de Mercabarna, el mercat central de Barcelona i la seva àrea metropolitana.Un any més ha reunit referents de l’àmbit universitari, d’equips de recerca, empresaris del sector de l’alimentació i representants institucionals per oferir debats i taules rodones centrades en aquesta edició en l’alimentació sostenible, un tema molt actual que ens involucra a tots.   

Les persones que hi han participat han coincidit a destacar que per aconseguir un sistema alimentari més sostenible és necessari que tots els agents de la cadena treballin de manera conjunta i coordinada. És a dir, s’ha de treballar de manera sostenible en totes les fases començant pel productor, seguint pel majorista, el detallista, el restaurador i el consumidor final. I tot això amb el suport de les administracions i de la societat. 

No hi podria estar més d’acord. Tos hi hem de contribuir per aconseguir un objectiu comú i és que hem de ser molt conscients que els recursos del nostre planeta són limitats. L’estem sobreexplotant quan tan sols el 60% dels recursos naturals que utilitzem es regeneren. Això, combinat amb un constant increment de l’esperança de vida de les persones i una població mundial que no para de créixer. Aquesta barreja és un còctel explosiu que ens ha de fer repensar la manera de produir i consumir aliments. No podem continuar fent-ho com fins ara. 

Representants de la càtedra UNESCO de sostenibilitat i de la FAO, l’organització de les Nacions Unides per a l’agricultura i l’alimentació, que han participat a la universitat d’estiu de Mercabarna afirmen que la solució passa per buscar nous sistemes per conrear la terra compatibles amb el medi ambient i formar als pagesos de manera que es desintensifiqui l’agricultura. Amb aquesta idea també hi coincideix l’ecologista Jorge Riechmann que ja fa un temps que explica que l’objectiu no és produir més sinó produir millor. És essencial i urgent revisar a fons l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la piscicultura i l’agroalimentació. 

La crisi ecològica global no es pot solucionar sense un canvi a fons del sector agroalimentari. Ara la finalitat no ha de ser la d’aconseguir els màxims rendiments sinó optimitzar-los de manera sostenible per tal que siguin compatibles amb l’estabilitat dels ecosistemes, la qualitat de l’entorn, la seguretat alimentària de la població i la justícia social. I és que l’agroalimentari, juntament amb l’energètic, son els dos sectors econòmics més lligats als ecosistemes i als canvis que s’hi han produït per l’activitat humana. Per això, el que afecta al camp afecta a tota la societat.   

Als debats celebrats a la universitat d’estiu de Mercabarna també s’ha posat èmfasi en la idea de potenciar cadenes alimentàries més curtes i conscienciar als ciutadans que s’han de consumir aliments locals, de temporada i com més pròxims millor. I no només per ajudar al planeta sinó que l’alimentació sostenible també és una oportunitat econòmica pel comerç de proximitat i l’agricultura local.

En aquest sentit cal destacar nombroses iniciatives que ja estan en marxa o ho faran ben aviat a la ciutat de Barcelona que aquest any és la capital mundial de l’alimentació sostenible. 

Està previst que aquesta tardor arrenqui l’anomenat centre d’intercanvi agroalimentari de proximitat que estan preparant conjuntament l’ajuntament de la ciutat i el sindicat Unió de Pagesos per facilitar als petits pagesos la comercialització dels seus productes sense necessitat d’haver d’estar presencialment als punts de venda. També és força interessant el projecte de comerços verds que consisteix en visibilitzar mitjançant rètols a aquells establiments que aposten per aliments sostenibles.

Ja s’estan fent les proves pilot en alguns mercats municipals de Barcelona i al mes de novembre s’extendrà als 39 mercats de la ciutat i més endavant a tots els comerços locals que s’hi vulguin adherir. 

* Periodista. Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.