Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Laminar

L'acte de laminar no és nou (és consubstancial a la reinstauració de la Generalitat)
Whatsapp

Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans el verb laminar significa «sotmetre (un material) a una deformació plàstica entre dos cilindres o més, per tal d’obtenir una làmina o un perfil laminat». Bé, això és en termes estrictament metal·lúrgics. En termes polítics, però, el verb laminar té una altra accepció (aquesta encara no recollida per IEC, tot s’ha de dir), que vindria a ser alguna cosa com ara «buidar de competències una institució en favor d’una altra». Això, laminar, és el que està fent gradualment el Govern central en relació amb determinades competències de la Generalitat de Catalunya, uns cops de manera subreptícia i uns altres (ja sense tantes molèsties) amb llum i taquígrafs.

L’acte de laminar no és nou (és consubstancial a la reinstauració de la Generalitat) i, de fet, ha estat una constant en la praxi política entre els governs central i el de la Generalitat. Hi ha, però, dos moments clau pel que fa a la laminació: el primer és la LOAPA (Llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic), amb què el govern del PSOE va respondre al cop d’estat del 23-F tot mirant d’apaivagar determinats sectors intranquils amb el procés autonòmic; el segon és molt més recent, es tracta de la Llei de Racionalització del Sector Públic i altres Mesures de Reforma Administrativa. Aquesta llei pretén la racionalització de l’arquitectura administrativa del sector públic a efectes d’evitar duplicitats i d’aconseguir una major eficiència. Fins aquí tot sembla correcte... excepte quan a tota la llei es destil·la el tuf que allò que pugui fer l’administració central de l’Estat ja no cal que ho facin la resta d’administracions. Una de les repercussions pràctiques d’aquesta llei és que a partir de l’1 de juny d’enguany determinades notificacions dutes a terme per les administracions públiques s’hauran de publicar necessàriament al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), amb la qual cosa la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) passa a ser una mena de tràmit prescindible i, en qualsevol cas, sense validesa jurídica si no va acompanyada de la corresponent publicació al BOE.

Tot plegat resulta prou evident perquè calgui aprofundir en les implicacions pràctiques de l’aplicació progressiva de la llei en qüestió, les quals, en síntesi, portaran cap a una progressiva laminació de les competències i institucions de la Generalitat. I és que per a què serveix el DOGC si el que publica no té necessàriament validesa jurídica? Es comença per aquí i s’acaba força més amunt. Temps al temps.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También