Más de Opinión

L’assassinat de Trotski per Ramon Mercader a Mèxic, el relat amagat del comunisme soviètic

El dibuixant Josep Bartolí va lluitar durant la Guerra Civil en una columna amb Ramon Mercader i s’exilià a Mèxic a partir de 1940, com ho havia fet el líder rus

Ramon Puig

Whatsapp
Ramon Puig. Foto: DT

Ramon Puig. Foto: DT

«Ramon Mercader, l’home que va matar a Trotski». Des del dia que ho vaig sentir per primera vegada vaig voler entendre què hi feia un català en l’assassinat perpetrat a Mèxic al principal rival polític d‘Stalin per dirigir la Unió Soviètica i liderar el comunisme després de la mort de Lenin. La meva curiositat va quedar mínimament satisfeta veient als cinemes Verdi el documental Asaltar los cielos (1997), títol referit a una expressió atribuïda a Karl Marx i que invoca a la necessitat de la unitat del moviment obrer. La recent pel·lícula d’animació Josep, convertida en un gran èxit a França i que explica la història del dibuixant republicà Josep Bartolí m’ha recordat que havia deixat un capítol a mitges i res millor per aclarir-ho que amb el llibre El hombre que amaba a los perros, de l’escriptor cubà Leonardo Padura, on reconstrueix la vida de Ramon Mercader.

Josep Bartolí (1910-1995) va poder fugir de la França nazi rumb a Mèxic per després convertir-se en un destacat muralista als Estats Units. Bartolí havia simpatitzat amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i a l’exili va conèixer altres artistes comunistes antiestalinistes, com els pintors Diego Ribera i Frida Khalo. Precisament, ambdós personatges havien estat artífexs de convèncer el president mexicà d’oferir asil polític el 1937 a Leon Trotski, després de la seva expulsió de la Unió Soviètica i d’un periple per Turquia, França i Noruega. Stalin no en va tenir prou amb la seva marginació i volia el seu cap per evitar qualsevol risc d’oposició en una Europa en guerra. Després d’un primer intent fallit en un atac armat a casa seva mentre dormia, protagonitzat per mexicans i exiliats espanyols comunistes, els serveis secrets soviètics tenien un pla alternatiu. Va ser el torn de Ramon Mercader, sota la identitat de Jacques Monard, que havia estat persuadit per la seva mare Caridad de Río, agent de la KGB i que estava convençuda que l’acció convertiria el seu fill en un heroi.

El cubà Padura admet al final del seu llibre que no és fins a la caiguda del mur el 1989 i arran del seu primer viatge a Mèxic quan coneix el personatge de Trotski i la tràgica mort a cop d’un piolet. Per tant, la seva novel·la (exercici entre realitat verificable i ficció) és un intent de reflexionar sobre «la perversió de la gran utopia del segle XX». Mercader després de passar vint anys a la presó a Mèxic, on va tenir temps de llegir l’obra de a seva víctima i alfabetitzar més de 500 presos, torna a la Unió Soviètica de Jruschov on se sent un estranger i únicament es relaciona amb el seu germà i la colònia de comunistes espanyols. Sap que no podrà tornar i acaba morint a Cuba tractant-se d’un càncer. La seva malaltia està envoltada de la llegenda que va ser provocada per un rellotge regalat per la KGB, contaminat de poloni, per evitar que revelés informació secreta. La lògica d’Stalin deia que hauria d’haver mort a mans de la guàrdia privada de l’exiliat després de l’assassinat, però un greument ferit Trotski va ordenar que no el matessin.

L’obra de Padura també és una clara revisió de l’època fosca d’Stalin, ocultada i manipulada pel relat comunista, que inclou Cuba. «Havíem crescut veient que el futur de la humanitat pertanyia per complet al socialisme i vàrem travessar la vida aliens al coneixement de les traïcions que, com la de l’Espanya republicana o de la Polònia envaïda, havien comès en nom d’aquell mateix comunisme». El temps ha permès demostrar que les acusacions de col·laboració feixista cap a Trotski eren un invent de Moscou, mentre han crescut les sospites que el vendrellenc Andreu Nin (1892-1937), dirigent del POUM i seguidor trotskista misteriosament desaparegut, va ser assassinat per l’aparell del comunisme soviètic.

A mode d’epíleg, un hipotètic Ramon Mercader li pregunta al seu antic cap de la KGB, «entens que quan vàrem acceptar la missió més honrosa, ens estàvem condemnant per sempre, perquè anàvem a executar una venjança que el cervell malalt d’Stalin creia necessària per conservar el poder?».

Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona. Viu a Els Garidells, on té amb la família una petita explotació d’avellaners, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona com a director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al Diari de Tarragona.

Temas

Comentarios

Lea También