L’avió de l’Alguer

Em truca el poeta alguerès Antoni Canu per comentar les darreres creacions poètiques que el nonagenari literat sard està component al voltant de la vida rústica i els valors de la humanitat. Remarca, a més, que és molt feliç de veure el gran reconeixement que la seva amiga Olga Xirinacs està rebent per la bonica coincidència de celebrar vuitanta-cinc anys havent publicat vuitanta-cinc llibres. Tota una vida de lletres!

L’amistat entre Antoni Canu i Olga Xirinacs és només un dels múltiples vincles històrics que el Camp de Tarragona ha tingut amb l’Alguer, amb qui sempre l’ha unit una relació especial. Ja sigui històricament per la procedència dels seus repobladors, o en època contemporània per la tasca del diplomàtic reusenc Eduard Toda, i pel fotògraf Pere Català i Roca a mitjan segle XX, el cert és que molts nexes de l’Alguer amb Catalunya han passat per les nostres comarques. De fet, va ser el polític cambrilenc Josep Lluís Carod Rovira qui durant el segon tripartit va inaugurar una seu permanent de l’Institut Ramon Llull i la Generalitat de Catalunya a la fidelíssima ciutat mediterrània.

També Tarragona va ser clau quan el 2010 es va organitzar la commemoració del 50è aniversari del Viatge del Retrobament, fita històrica entre la connexió cultural i lingüística del moment. I també, poc abans de l’esclat de la pandèmia, el popular músic alguerès Claudio Sanna presentava a Tarragona ciutat un dels seus darrers projectes musicals, Mans Manetes, impulsat per Plataforma per la Llengua, amb el qual l’ONG del català ha reactivat la transmissió intergeneracional de les cançons tradicionals alguereses entre els minyons d’avui.

Si el nom de l’Alguer forma part del nostre paisatge quotidià sense pensar-hi massa -Tarragona, Reus, Torredembarra i el Vendrell, per exemple, tenen el nom de la ciutat en el seu nomenclàtor de carrers- el cert és que el 2021, la ciutat de les aigües de corall vermell, va ser portada de diaris, com mai abans ho havia estat, a partir de la visita que el president Carles Puigdemont va fer a l’Alguer per assistir als actes que s’hi celebraven de l’Aplec Internacional de la cultura popular i tradicional catalana que l’associació Adifolk organitza anualment en diferents ciutats com Ostrava (2017), Washington (2018) o Copenhaguen (2019).

Si al setembre tots els focus es van situar de cop a l’Alguer i el nom de l’advocat Agostinangelo Marras va fer-se present a diaris i telenotícies, amb l’arribada de la tardor la connexió mediàtica va tornar a la normalitat i, malauradament, la connexió física que fins ara hi havia des de l’aeroport de Barcelona - el Prat va apagar-se de nou. Així, des del 28 d’octubre ja no hi ha connexió aèria directa entre Catalunya i l’Alguer i, en principi, sembla que no es restablirà fins al 27 de març, amb la represa de l’activitat turística pensada per a l’estiu. Lluny queden, doncs, aquells vols entre Reus i l’Alguer, que connectaven directament el Camp de Tarragona amb el punt més oriental dels territoris de parla catalana. Tampoc avui operen els avions de Girona amb la ciutat de Carlo Sechi, posant en escac aquella cançó de Santa Ryanair amb la qual Claudio Sanna il·lustrava la importància que els passatgers poguessin transitar entre un lloc i l’altre.

Si res no canvia, sembla que activistes culturals algueresos com Irene Coghene i Mauro Mulas -així com emprenedors, turistes o estudiants- hauran de continuar encadenant horaris i transbords entre Càller, Roma o Madrid, per poder anar de l’Alguer al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí -on fa uns anys van organitzar una celebrada exposició de tradicions i gastronomia algueresa-, o tornar de Barcelona a casa, per poder ser a la feina el dilluns a primera hora del matí.

Ara que torna a posar-se sobre la taula la necessitat d’articular un projecte de futur per a l’Aeroport de Reus, i veient que ni el Prat ni Girona desenvolupen aquesta funció, potser el nostre podria ser l’aeroport que assegurés i mantingués la connexió aèria regular i continuada amb la ciutat de l’Alguer i tots els valors turístics i patrimonials que atresora.