Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

L'economia de Grècia

El poble ha passat de viure molt bé en temps recents a unes retallades que provoquen pobresa
Whatsapp

En el món de la banca, abans de concedir un préstec, un descompte de paper, una pòlissa de crèdit o un aval, s’estudia perfectament les possibilitats de les disponibilitats econòmiques del demandant i si es poden tornar els diners deixats.

La primera visió de l’analista requereix l’anàlisi de les entrades econòmiques del peticionari, l’estudi dels balanços, els seus actius i passius i, fins i tot, el caràcter personal del beneficiari, si estalvia o malgasta. Posteriorment en quant temps es disposa per amortitzar el total del capital cedit. Si es veu alguna dificultat –o es vol lligar perfectament el retorn dels diners– un avalador és imprescindible.

L’anàlisi d’una economia familiar resulta relativament fàcil; quantes entrades es tenen, quines despeses s’han d’atendre, i quant queda per poder amortitzar les quantitats acordades en els temps marcats a la pòlissa signada per ambdues parts.

Quan l’anàlisi és d’una empresa «pime» resulta més complicat i va augmentant a mesura que l’empresa és més gran i més difícil d’avaluar; existeixen mètodes per amagar pèrdues o inflar beneficis, amb canvis substancials als comptes de resultats. Si tot no està lligat i ben analitzat és possible l’engany dels analistes i, en cas de concessió, no percebre la restitució el capital cedit.

A l’Estat, les concessions resulten més complicades. Són molts els números que s’han d’analitzar. I molts cops la política s’imposa per sobre de l’economia. I encara existeix el fet d’eventualitats no previstes que poden materialitzar una fallida.

Grècia, com altres estats europeus, ha estat nedant sobres aigües tumultuoses on les grans fortunes els estava permès concebre grans beneficis i pràcticament no pagar impostos. També la classe mitjana podia créixer desmesuradament, assolint uns nivells de vida molt per sobre de les reals possibilitats de cadascú, amb un moviment de diner negre arreu de la seva economia i una forta «bombolla» econòmica.

Grècia rebia diners a dojo dels bancs europeus, falsejava els seus balanços i funcionava amb una economia irreal amb capitals que circulaven sense ordre ni concert. Cotxes alemanys de les millors marques, mansions desmesurades i consums que res tenien a veure amb els beneficis reals dels usuaris.

La corrupció estava present a tots els sectors i principalment també en els seus dirigents polítics. Quelcom semblant del que vam viure a la nostra Espanya amb la construcció desmesurada, els crèdits concedits sense analitzar-los correctament, amb moviments dineraris superflus, amb corrupcions i corrupteles arreu i amb consums desmesurats construint infraestructures innecessàries per part de l’estat i també a nivells familiars.

En arribar el moment del tancament de les aixetes dels diners europeus, la construcció s’estronca, s’acomiaden milers d’obrers, l’economia s’estanca i vet aquí el col·lapse.

Quan s’ha malgastat a tots nivells arriben «les vaques magres», però els diners malversats s’han de tornar. I aquest és el problema principal de Grècia, amb una economia inferior a la de Catalunya, amb un PIB gairebé a la meitat del nostre i amb un endeutament molt superior. Si pretenen atendre els terminis de les amortitzacions creditícies marcades, només hi poden arribar aplicant una austeritat fins a nivells d’autèntica misèria. I inclús així, esprement tots els nivells de despesa, resulta pràcticament impossible d’assolir-ho.

El poble ha passat de viure molt bé en temps recents a unes retallades que provoquen pobresa, amb atur superior a l’espanyol i amb les reduïdes pensions dels jubilats s’han de cobrir les necessitats del 60% de les famílies. El descontentament és general i la ciutadania està emprenyada.

I mentre hom veu que les seves grans companyies navilieres disposen de fórmules consentides per evadir els seus impostos, el diner negre acampa a dojo o que el sector del turisme no s’ha renovat suficientment i actualment en rep molt menys del que arriba a Catalunya, malgrat els seus grans atractius. En definitiva, una societat que no crea riquesa i conseqüentment no poden atendre les amortitzacions dels crèdits.

Vet aquí el triomf de Syriza que ha sabut emetre un discurs electoral que sonava bé a les oïdes de la gent; «...tornareu a tenir una vida pròspera, les pensions no baixaran, el sou mínim interprofessional el pujarem i tot això ho aconseguirem allargant els terminis de les amortitzacions dels nostres crèdits o aconseguint la quita de part d’ells...»

Des del mateix moment que han disposat dels poders públics, els governants grecs, han viatjat per tota Europa per aconseguir els seus objectius. El xoc entre dos sistemes econòmics ha esclatat!

Ara queden dues alternatives; sortir de l’euro i cercar finançament a Xina o altres països, o quedar-se a Europa i negociar el deute fins als extrems que es puguin arribar a pagar, ni que sigui a terminis tan llargs com la vida ordinària de qualsevol persona.

El problema és que Europa no pot deixar marxar Grècia. Pot negar les pretensions del govern hel·lènic; pot endurir el seu discurs però, a la fi, Grècia es quedarà a Europa i s’arribarà a una negociació sense fer massa «sang». El desprestigi europeu revertiria en l’economia general; les borses es desplomarien i l’euro es devaluaria més encara del que ha caigut les passades setmanes.

Els equilibris seran difícils, però la construcció europea ha de prosseguir i no pot fer una marxa enrere. S’hauran de canviar moltes coses i s’haurà d’aprofitar aquests moments de màxima crisi per homologar impostos als diferents estats i legislar per evitar els desequilibris que hem viscut recentment. S’hauran d’equilibrar les tensions entre una Europa del nord amb una mentalitat de l’estalvi i de l’esforç en contrast d’una Europa mediterrània on han privat altres conceptes més lleugers.

I, a més, caldrà preparar-se davant de les polítiques que poden avenir en un futur a Espanya o a França. Els equilibris necessaris no poden fer caure uns principis difícilment compatibles entre l’austeritat i el desenvolupament. Europa trobarà les solucions, si el seny es restableix.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También