Opinión Punto de vista

L'educació, pal de paller de la salut

Roger Jesús Pla Farnós

Whatsapp
L'educació, pal de paller de la salut

L'educació, pal de paller de la salut

Voldria comentar i resumir un article interessant i ben documentat que acaben de publicar un grup d’economistes entre els quals es troba un amic meu, Vicente Ortún, i que ens ajuda a oblidar la frase grandiloqüent «Tenim el millor sistema sanitari del món».

L’article, titulat La larga marcha hacia ninguna parte: los efectos de las hambrunas y de los déficits educativos tardan en notarse, pero la educación en España necesita atención urgente, comença amb una dita xinesa del segle setè abans de Crist que diu: «si penses a un any vista sembra arròs, si ho fas a deu anys planta arbres i si tens la mirada posada a cent anys educa als nens».

Els autors de l’estudi descriuen aquestes realitats:

-Que la nostra economia és fràgil perquè està basada en l’hostaleria i la construcció i té poc pes en activitats productives d’alt nivell tecnològic.

-Que l’educació és un agent de salut no només individualment, sinó també socialment. Com més educació, més inversió i millor gestió de la salut i més ingressos econòmics. En resum, augment del benestar.

-Que l’educació millora la igualtat d’oportunitats, facilita l’ascens social i per tant, que l’equitat en l’accés a un bon nivell educatiu és clau per reduir les desigualtats socials, millorar la cohesió de la societat i la qualitat de la nostra democràcia.

-Que la situació espanyola en relació amb l’ensenyament d’aquests últims anys ha millorat sense cap mena de dubte. S’ha triplicat el percentatge d’adults amb formació superior, passant del 12% al 39%, però malgrat aquestes bones dades, quan les posem en el context d’un món globalitzat amb economies interdependents, ens adonem de problemes importants com els que ens mostren els indicadors dels informes PISA on els nostres estudiants tenen un percentatge més baix en comprensió lectora, en matemàtiques, menys capacitat per aprendre sols i amb un alt nombre d’abandonament dels estudis.

-Que les dades estadístiques indiquen diferents percentatges de matriculacions entre escoles públiques i privades en funció dels nivells socioeconòmics dels estudiants. Els procedents d’entorns menys favorables estan, en general, matriculats a l’escola pública i el 8% en centres privats. Mentre els que venen d’entorns més favorables, només un 7%, van a centres públics.

-Que la pandèmia que estem patint ha evidenciat la iniquitat d’accés a mitjans tècnics com poden ser, ordinadors i internet, la qual cosa depèn de l’entorn familiar i tindrà de ben segur, impacte en l’aprenentatge. Aquesta modalitat d’ensenyament a distància ha vingut per quedar-se i tenir més presència. El seu èxit dependrà, no només de la capacitat d’adaptació del professorat i dels centres, sinó també de l’habilitat per aprendre autònomament dels estudiants. Qualitat on també estem per sota de la mitjana.

Després d’enumerar aquestes realitats, els autors comparen grups humans que han patit fam amb altres grups mancats d’educació, evidenciant les similituds dels efectes indesitjables que tant uns com els altres patiran fins als últims anys de les seves vides. Amb aquest paral·lelisme entre fam i dèficit educatiu i les seves conseqüències sobre la salut d’un país, acaben proposant unes mesures per redreçar la situació en la qual estem i que podríem resumir en les següents:

1. Selecció del professorat intentant atraure els millors estudiants per a la professió docent, com es fa en el sistema de selecció MIR.

2. Retribucions amb incentius i autonomia de gestió per als docents.

3. Repensar les fórmules de contractació dels professionals disminuint el pes del funcionariat.

4. Formació contínua amb programes que s’incorporen de forma obligatòria a la quotidianitat.

5. Racionalitzar l’oferta docent. Establir prioritats. No es pot tenir de tot a tot arreu.

6. Orientar l’educació no només a la transmissió de coneixements sinó també a millorar les competències que facilitin la incorporació al mercat laboral.

7. Finançament adequat. I per últim, els autors conclouen que per fer això ens cal una millor política que garanteixi la imparcialitat, la qualitat i l’efectivitat governamental en el control de la corrupció i el respecte a la llei.

En resum, que ens cal un millor estat per a la bona gestió pública. La clau pel nostre futur.

Roger Jesús Pla Farnós: Ex-director gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona.

Temas

Comentarios

Lea También