Legislar per votar

Entre les singularitats catalanes en el marc autonòmic estatal, n’hi ha una que no convida precisament a l’autocomplaença: Catalunya és l’única comunitat que no disposa de llei electoral pròpia, amb la qual cosa ha d’aplicar (de forma transitòria... des del 1979) la llei estatal. El fet d’aplicar una llei estatal en absència d’una de nacional no hauria de ser intrínsecament dolent, ara bé, en aquest cas en concret, sí que ho és. Suposa un problema ateses les notòries diferències entre l’estructura territorial catalana i l’espanyola, de forma que el que pot ser bo per a Espanya, per exemple, no té per què ser-ho per a Catalunya, i, de fet, sovint no ho és. A més a més, cal tenir present que els càlculs per determinar la distribució d’escons corresponen a dades de població del 1976, i que les previsions eren d’encabir-se en la llei estatal només per a les primeres autonòmiques... del 1980! Si aquest fet es produís en qualsevol altre àmbit de l’esfera política no deixaria de ser greu, però és que es tracta justament de la llei bàsica que hauria de regular l’elecció del Parlament, amb la qual cosa el problema és considerable. A aquestes alçades, és a dir, 35 anys després de les primeres autonòmiques, no sembla que tingui sentit buscar culpables i assignar responsabilitats, però sí que és peremptori tenir clar per què encara no disposem de llei electoral pròpia per tal que el bloqueig no es perpetuï.

Aquests dies els grups de CiU, ERC i ICV-EUiA negocien amb el PSC per intentar assolir els 90 diputats que calen per a la seva aprovació. Fins ara, però, l’acord és absent, bàsicament per les desavinences entorn de quines han de ser les circumscripcions, si les provincials com fins ara o si una divisió alternativa força més extensa. I és que el problema continua sent l’equilibri entre les persones i els territoris. Ara les circumscripcions menys poblades estan sobrerepresentades a fi de garantir l’equilibri territorial. Aquesta és una situació revisable, és cert, però fins on? És obvi que darrere els plantejaments de cada partit hi ha les simulacions electorals per veure com els afectaria una alteració de la distribució d’escons, però també ho és que arreu del món s’aproven lleis electorals malgrat els interessos legítims dels partits.