L’elecció d’escola:231.221 històries en primera persona

Les pròximes setmanes aproximadament 231.221 alumnes faran la preinscripció per al curs 2020-2021 en Educació Infantil P3, primer d’ESO, primer de BAT o en un Cicle de formació professional de grau mitjà (dades «Estadística de l’ensenyament 19/20: estadística de la preinscripció. Departament d’Ensenyament»).

La situació actual ha obligat el Departament d’Educació i a tots els centres a un esforç logístic i organitzatiu extraordinari per a compatibilitzar la preinscripció telemàtica i presencial –amb cita prèvia– amb seguretat: amb presència del menor nombre possible de persones i sense participació de grups d’especial vulnerabilitat. Les portes obertes han estat substituïdes per informacions virtuals com ara la pàgina web del centre.

El procés i les preguntes, malgrat tot, són les mateixes. Potser caldrà començar per interrogar-se sobre com voldríem que sigui el nostre fill d’adult?, com l’imaginen?, quina meta proposen per a ell? Què és el més important: que sigui enginyer o jardiner, advocat o cuiner, que domini diferents idiomes, que tingui valors per aportar a la societat i als altres... o tot alhora, i amb quin ordre de prioritat.

Preguntar-se no sols quina escola, quin projecte, com... sinó per què. Un perquè és una creença. Els «coms» i els «quès» són les accions que necessitem per convertir la creença en realitat. Aquesta anàlisi portarà a donar resposta a la pregunta: «És el millor col·legi per al meu fill?» en lloc de la pregunta «És el millor col·legi?»; ens donarà un perquè. La Fundació Jaume Bofill va editar el curs passat un document informatiu amb el títol: «vuit orientacions per triar escola» que tracten d’ajudar a obtenir la informació necessària.

1. «Parlant i escoltant el parer d’altres persones». Parlar i 
–sobretot– escoltar el parer d’altres pares i mares i de mestres: que és el que més valoren del centre, hi ha alguna cosa que els desagradi, quins són els punts forts i els punts febles. Els antics alumnes són també una font privilegiada d’informació.

Amb aquests primers detalls i vivències convé evitar formar una opinió fins a disposar de tota la informació.

2.«Deixant de banda els teus prejudicis». Per decidir lliurement cal ser conscients de les nostres creences basades en tòpics: la reputació d’un centre, rumors i opinions externes, experiències particulars extrapolades, etcètera.

El realment important és conèixer la capacitat de l’escola per donar resposta personal a les necessitats de cada infant. «Vés a conèixer totes les escoles i deixa’t sorprendre per les seves realitats».

3. «Mirant els espais web de les escoles». Les pàgines web, els perfils de Facebook o els canals YouTube són els espais on les escoles exposen «orgulloses» els seus projectes, sortides o propostes d’aprenentatge de llegües i d’immersió per exemple.

4. «Visitant les escoles». A Institució Tarragona (col·legis Aura i Turó) per exemple hem obert l’horari de classes i atenció docent online a aquells alumnes i famílies que volien conèixer en primera persona el dia a dia, l’atenció personal del tutor durant aquests mesos.

5. «Pensa en tota l’escolaritat del teu fill». El camí que s’inicia en P3 (calendari d’acollida, migdiada, espai per jugar els més menuts...) no pot perdre de vista que l’elecció d’escola és per molts més anys (estil d’aprenentatge, espais per als grans).

6. «Compara la informació amb els teus criteris». Analitzar quins aspectes considerem importants i perquè: l’estil educatiu, la proposta de valors, l’atenció individualitzada, l’ideari de l’escola, els serveis extra, existència de quotes, el nombre de línies, etc.

7.«La teva opció i la de les altres famílies». Els mecanismes de regulació de l’oferta i de la demanda del sistema educatiu fan necessari valorar les preferències i les possibilitats d’entrar en un centre educatiu.

8.«Pren-te temps i, finalment, fes les teves opcions». Conèixer el procés de preinscripció i ser conscient del paper fonamental i insubstituïble que com a pares heu de tenir durant els anys d’escolarització.

Les persones no som solament éssers racionals, sinó que allò que ens fa millors que qualsevol altra espècie és la combinació d’emocions i de raons. Racionalitat i emocionalitat. Per una banda, hi ha el protagonisme i la responsabilitat dels pares (pare i mare, tots dos) en l’educació, la confiança en el col·legi com a variable clau en el rendiment escolar, el paper de les professores i dels professors per saber descobrir el talent de cada infant i els resultats de diferents proves i indicadors com ara les competències bàsiques, la taxa d’abandonament a quart d’ESO o els resultats de les PAU.

Per altra banda, hi ha l’entusiasme, l’alegria, l’optimisme, la il·lusió... com a intangibles que no es poden avaluar quantitativament però totalment visibles i observables en una visita a un col·legi: observant l’entrada al matí o la sortida a la tarda, en els ulls dels infants o en la manera de comunicar de l’equip directiu o docent. Aquest somriure o l’amabilitat en el tracte són un dels factors amb major pes en l’elecció.

A Institució Tarragona, per exemple, hem aprofitat aquest període per proposar una enquesta de satisfacció a les famílies i als alumnes per poder identificar fortaleses i debilitats en la proposta d’atenció docent i acompanyament online que podreu consultar pròximament al nostre web.

*Gerardo Meneses, director Institució Tarragona Col·legi Turó. Professor a primer de Primària i professor associat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).