L'embolic de la tarifa elèctrica

Amb el nou sistema de fixació de preus de l’energia establerts el 2014, el consumidor domèstic té dues opcions:

O no fer res i deixar que l’empresa distribuïdora que li subministri l’energia li facturi amb el sistema anomenat PVPC, i no coneixerà el preu de cost del kWh fins que rebi la factura que haurà pagat,

O acceptar qualsevol de les més de 420 ofertes que les empreses comercialitzadores ofereixen en el mercat lliure. En aquestes ofertes li diuen:

- «Et farem un important descompte del preu del kWh, preu que serà fix per un període mínim d’un any».

Els arguments de l’empresa comercialitzadora són prou coneguts:

- Jo conec el mercat.

- Jo compro millor que tu i puc fer-te estalviar diners.

Ens preguntem: Com es pot oferir un descompte sobre un preu que serà el resultat d’integrar el sumatori de preus de cassació de 8.760 hores de l’any? Lògicament, cada comercialitzador fa les seves avaluacions i aplica el seu criteri comercial per cobrir el risc d’haver de garantir els costos de tot un any. No té cap ni peus.

La Comissió d’Energia del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, on hi ha autèntics experts en el tema, encara ara és hora que es pronunciï a favor de la compra amb les ofertes de comercialitzadores pel petit consumidor.

Per tractar de tenir un criteri objectiu hem preparat el quadre adjunt en què hem seleccionat les ofertes actuals per a l’any 2017 dels 11 comercialitzadors més importants en el mercat de Catalunya, per un consumidor domèstic mitjà que tingui un consum de 2.465 hores/any (que és el que utilitza la CNMC en les seves anàlisis sobre aquesta temàtica per comparar amb els consumidors de la tarifa domestica 2.0 als sotmesos al PVPC) i el comparem al cost que per l’any 2016 ha obtingut el consumidor acollit al preu PVPC amb la mateixa potència i consum anual

Els resultats són espectaculars. Si el preu de l’energia pel 2017 es manté, el consumidor del sistema PVPC s’haurà estalviat entre 31,62 i 98,56 euros/any, amb una mitjana de 55,89 euros/any, amb increments que van des del 9,66% al 30% amb una mitjana del 17,08%, respecte als consumidors que tinguin signats contractes per un any amb qualsevol de les 11 empreses comercialitzadores.

Com que els altres components del preu de la factura són fixos, és difícil imaginar que l’anunciada pujada del ministre pugui provocar pèrdues als comercialitzadors.

Un cop el consumidor que encara gaudeix del PVPC disposi d’aquesta informació, podrà decidir si li surt a compte acceptar les «avantatjoses ofertes dels comercialitzadors».

Resultats del 2016

Per una banda, el sobrecost que ocasiona la funció dels operadors comercialitzadors, pels 28,9 milions d’abonats en baixa tensió, per retribució de les empreses comercialitzadores, haurà estat de: (4 euros/kW contractat i any x 107.004.958 kW) = 428 milions d’euros.

Per altra banda, el sobrecost avaluat pels 12,48 milions de consumidors en tarifa 2.0 acollits a les ofertes de les empreses comercialitzadores haurà estat de 697,6 milions d’euros/any 2016, fet que suposa que la suma de sobrecostos per l’any 2016 ha estat de l’ordre de (428 + 697) = 1.125,6 milions d’euros.

Aquests costos incorreguts serien evitables amb un sistema de tarifes més realista que l’anomenada PVPC, associada a la funció de les empreses comercialitzadores. És el fruit d’una tarifa que especulava, al moment de ser creada pel ministre Soria, en què els abonats domèstics, amb la implantació dels comptadors intel·ligents i les cotitzacions horàries dels consums de l’energia en les llars, es dedicarien a estudiar el perfil horari dels seus consums per estalviar alguns euros a l’any, que els experts avaluen que poden arribar a ser d’alguna desena d’euros/any.

S’ha molestat la CNMC o el Ministeri en fer alguna enquesta sobre el percentatge d’abonats que es dediquen a gestionar aquesta qüestió?

El que és ben cert és que la gestió de la nova fórmula a les empreses no les compensa el peatge de 4 euros/any per kW contractat (que suposaran un sobrecost de la factura de l’ordre d’uns 20 euros/any) i que el risc que han de cotitzar les empreses comercialitzadores per assumir l’aleatorietat de les oscil·lacions de preus horaris per tot un any, ens ocasionen els sobre costos que hem tractat d’avaluar (avaluació que hauria de fer anualment la CNMC, que dóna dades parcials en els seus informes sense entrar al fons de la qüestió).

Al final del mes de gener, tot i que el preu mensual de la factura elèctrica ha pujat, el magnífic estat de les reserves de neu acumulades permeten gairebé assegurar que els abonats que es mantenen a la tarifa PVPC s’estalviaran bastants diners respecte als qui tinguin contracte amb comercialitzadores als preus oferts en aquestes dates.