L’enginyeria i la salut com a motor econòmic

No podem seguir amb l’actual dependència de les importacions en tecnologia, productes sanitaris i fàrmacs

01 abril 2021 09:00 | Actualizado a 01 abril 2021 09:09
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Sens dubte, la covid-19 ha estat la pitjor crisi sanitària de la nostra generació, amb greus conseqüències en les persones i l’economia del país. Malgrat les dificultats, cal reconèixer l’esforç extraordinari que ha fet la nostra indústria de la salut. La pandèmia ha fet evident el gran valor aportat per la tecnologia sanitària i la indústria farmacèutica, recolzant en tot moment als professionals sanitaris i els pacients en els àmbits de prevenció, tractament i gestió.

Mascaretes, solucions hidroalcohòliques, bates estèrils, guants, equips de protecció individuals, diagnòstic in vitro, tests de covid-19, diagnòstic per la imatge, respiradors, monitors, bombes d’infusió, radioteràpia i moltes altres tecnologies, han sigut fonamentals a les UCI i plantes dels hospitals, amb tractaments avançats que han ajudat a salvar moltes vides.

Com també ho han estat els professionals de l’enginyeria que treballen en els hospitals, que s’han convertit en els garants del bon ús de la tecnologia, establint una cultura de millora continua i d’eficiència de processos que està ajudant durant aquesta pandèmia.

I al costat de l’enginyeria, no podem oblidar l’aportació de les TIC al telemonitoratge, la teleconsulta i els canals d’atenció i diagnòstic remot, que estan contribuint a una major eficiència de tot el sistema assistencial. Aquestes tecnologies, amb un nivell de desenvolupament molt elevat, esperaven la seva oportunitat i han registrat un desplegament sense precedents, transformant per sempre el sistema sanitari. La digitalització ha contribuït també a posar a l’abast permanent dels professionals sanitaris la història clínica i les proves diagnòstiques realitzades, evitant duplicitats i radiació innecessària, per tal de millorar la seguretat de pacients i professionals.

Aquesta crisi sanitària també ha evidenciat que cal seguir apostant per la compra pública basada en el valor, incorporant la innovació tecnològica en el sistema i tenint en compte models de cost-eficiència per poder aprofitar de manera òptima els recursos públics. D’aquesta manera aconseguirem millorar la qualitat del sistema i donarem suport a la feina excel·lent que fan tots els professionals sanitaris i tots els altres treballadors dels hospitals, centres d’atenció primària i sociosanitaris. Hem de seguir treballant per evitar que un model de compra antiquat, on només es tenia en compte el preu, aboqui la nostra indústria cap a la deslocalització.

Resulta imprescindible recuperar la capacitat de fabricació innovadora al nostre país. No podem seguir amb l’actual dependència de les importacions en tecnologia, productes sanitaris i fàrmacs. Cal dissenyar una estratègia industrial de país que permeti consolidar i reforçar la producció i que incorpori finançament a les empreses per invertir en aquesta transformació.

Els fons europeus del programa NextGen són una oportunitat històrica per afavorir la inversió d’empreses industrials de la salut que apostin per la producció i l’economia del país, amb centres d’innovació, plantes de fabricació i centres de distribució que necessitaran molts enginyers, generant una ocupació d’alta qualificació. La crisi que estem vivint representa –en molts sentits– una oportunitat per realitzar canvis estructurals en la nostra economia i en la nostra societat, impulsant la innovació i el creixement de sectors essencials i estratègics.

Necessitem col·laborar amb tots els agents perquè el sistema sanitari en surti reforçat i puguem gestionar millor les properes crisis. Hem d’estar millor preparats i anticipar-nos. Ara és el moment.

Marc Pérez Pey: President de la Comissió Enginyeria de la Salut (Enginyers Industrials de Catalunya) i vicepresident Europa Occidental Grup HARTMANN.

Comentarios
Multimedia Diari