Opinion Línia oberta

L’epíleg de la legislatura

Les enquestes apunten a un empat entre ERC i el PSC en la pugna per ser la força més votada

JESÚS GELLIDA

Whatsapp
JESÚS GELLIDA

JESÚS GELLIDA

Una dècada després de la sentència de l’Estatut Catalunya continua en el laberint de com fer efectiu l’anhel d’autodeterminació i l’Estat espanyol segueix sense defallir en la judicialització i la repressió política. Una situació d’atzucac en la que s’ha d’afrontar la reconstrucció econòmica post-Covid-19, unes noves eleccions catalanes i la feblesa d’un govern de coalició del PSOE i Unides Podem que no s’atreveix a donar una resposta política al problema espanyol.

Unes eleccions per dirimir l’hegemonia dintre de l’independentisme i resoldre qui ocupa la centralitat en la política catalana. Una disputa electoral que aquest cop ha sigut el Tribunal Suprem qui, posant data a la vista sobre el recurs per la inhabilitació de Quim Torra, s’ha immiscit en el terreny de joc dels plans del president de la Generalitat. Uns comicis que tornaran a comptar si l’independentisme és capaç de superar el 50% dels vots, que reordenarà el mapa de partits català i que donarà lloc a reeditar una majoria parlamentària independentista o a noves aliances d’esquerres o de la sociovergència –que mai ha desaparegut del tot– com a la Diputació de Barcelona.

Les enquestes apunten a un embat entre ERC i el PSC en la pugna per ser la força més votada, una equació, però, en la que sempre cal tenir en compte a Carles Puigdemont i l’instrument polític amb què es presenti.

En aquest sentit, la desfeta electoral de Ciutadans a les darreres eleccions estatals deixa als taronja en molt mala posició per reeditar la victòria que van aconseguir en les eleccions catalanes del 21-D imposades per l’aplicació de l’article 155. En l’actual conjuntura és el PSC qui aspira ha aglutinat el vot que fuig de l’espai de Ciutadans i situar-se com un dels aspirants a la victòria.

Sigui com sigui, el nou Parlament i el nou Govern que sorgeixin de les urnes hauran de donar resposta a les conseqüències de la crisi econòmica i social agreujada per la pandèmia del coronavirus. Una resposta a l’altura per contribuir a revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social.

Amb l’arribada de la crisi del coronavirus, el president espanyol, Pedro Sánchez, va tornar a fer un gir, centralitzant les competències en un comandament únic, militaritzant part de la resposta a la crisi sanitària i arraconant el diàleg. Un govern de coalició que no ha fet passos efectius per tombar l’arquitectura repressiva, social i laboral, creada pel PP. Un govern del PSOE i Unides Podem que no s’ha atrevit a derogar la ‘ley Mordaza’ ni la reforma laboral.

Amb aquesta situació la via del diàleg, de la negociació i de les urnes no serà fàcil ni donarà resultats immediats, però si el PSOE –i Unides Podem– tornen a fallar llavors la via del «Ho tornarem a fer», de la desobediència civil, s’obrirà pas per a millorar les condicions de vida de la gent i per aconseguir l’objectiu de la República.

Temas

  • Línia Oberta

Comentarios

Lea También