Les Vacances de la Toussaint

Molts interessos en joc. Al país veí els períodes de tancament dels col·legis impliquen no només el Ministeri d’Educació, també el de Turisme, la Direcció General de Trànsit i les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes

05 noviembre 2018 09:39 | Actualizado a 06 febrero 2019 17:52
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Mentre passem pàgina a la tradicional castanyada, milions de francesos tornen avui dilluns a la feina i a l’escola després de gaudir de les vacances de Tots Sants, un dels grans períodes de descans de dues setmanes establert al calendari lectiu nacional de l’Hexàgon.

Si bé és cert que molts pares i mares han de fer mots encreuats per ocupar el temps dels nens i nenes sense col·legi, són més les famílies que aprofiten aquests dies per prendre part de les seves vacances anuals i trencar amb la rutina i les temperatures ja pròpies de la tardor. 

Tot i el permanent debat sobre la seva conveniència pels alumnes, pares i professors, les vacances escolars són a França un ben preuat, tan preuat que els períodes de tancament dels col·legis impliquen no només el Ministeri d’Educació, sinó també el Ministeri de Turisme, la Direcció General de Trànsit i les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes. El país viu al ritme de les vacances escolars i la poderosa indústria turística sempre tracta d’influir quan es decideix el calendari per treure’n el màxim profit. És conegut que les estacions d’esquí franceses acostumen a arrodonir la temporada plenes de canalla gaudint de les seves vacances d’hivern.

A més, la majoria dels comitès de les empreses de més de cinquanta treballadors ofereixen importants descomptes als bitllets de tren o d’avió amb els anomenats chèques-vacances. Segons estimacions publicades aquests dies per France 2, aproximadament onze milions de treballadors i treballadores (un de cada dos assalariats francesos) es beneficien d’aquestes prestacions. El pressupost total del conjunt dels comitès d’empresa assoleix els 15.000 milions d’euros, una xifra que l’actual Govern francès preveu taxar.

L’investigador del laboratori d’Antropologia de la Universitat de Niça, Daniel Moatti, explica al seu article Petite histoire des grandes vacances que inicialment els períodes sense activitat escolar estaven vinculats a les principals «manifestacions religioses del catolicisme» amb l’excepció de les anomenades grandes vacances, determinades per «l’activitat agrícola». Tot perquè molts joves de les regions rurals ajudaven la seva família a les feines del camp.

Amb diverses modificacions legislatives durant el darrer mig segle, bàsicament el sistema consisteix en dividir el curs en cinc bimestres (en lloc de tres trimestres) amb dues setmanes de pausa, a banda de les clàssiques d’estiu i de Nadal, entre cada període (vacances de Tots Sants, vacances d’hivern i vacances de primavera). S’estableixen 840 hores lectives distribuïdes en 24 hores per setmana durant 36 setmanes.

A Espanya, el govern de Cantàbria amb l’agosarat president Miguel Ángel Revilla al capdavant, va introduir fa dos anys una variant del calendari francès amb només una setmana de descans entre cadascun dels cinc bimestres. L’experiència pionera no ha estat mancada de polèmica amb una vaga del professorat que ha arribat a posar contra les cordes el calendari escolar.

Una recent enquesta sense metodologia científica, realitzada per la premsa local, posava de manifest que el 79% dels pares i el 52% dels professors són partidaris de tornar a l’antic calendari escolar.

No obstant això, crec que aquestes dades conviden a l’optimisme. Si els nens i nenes tenen més dies de vacances, els pares i mares tenen més dificultats per conciliar la vida laboral amb la familiar. Respecte als docents, amb només dos cursos d’experiència, pràcticament la meitat veuen amb bons ulls el nou sistema.

És normal que existeixin reticències per l’afectació que puguin tenir els canvis als seus drets laborals i la pressió i la càrrega afegida que suposa haver de fer cinc avaluacions en comptes de tres.

Amb la discussió sobre els horaris oberta de bat a bat, fer un pas valent, racionalitzant el calendari escolar pot forçar els actors implicats a trobar solucions a una conciliació cada cop més difícil. No podem mirar més a Europa de reüll.

 

Fracinsco Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).

Comentarios
Multimedia Diari