Les biblioteques municipals de Tarragona, la primera pedra

14 agosto 2017 11:20 | Actualizado a 14 agosto 2017 11:21
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El ple de l’Ajuntament de Tarragona del proppassat 21 de juliol va aprovar el primer Pla de Biblioteques de Tarragona. És un pla quinquennal que va del+ 2017 al 2022 i va acompanyat d’un pla de viabilitat que preveu, en números rodons, una inversió durant aquest període de 10 milions d’euros. No es pot considerar un pla ambiciós, com diuen alguns, perquè no preveu ni grans inauguracions ni grans equipaments, només pretén dignificar un servei de biblioteca públic que l’Ajuntament de Tarragona està obligat a prestar d’acord amb la legislació vigent. Cal recordar que l’únic servei cultural que les administracions públiques tenen l’obligació de prestar a l’Estat espanyol és el servei de lectura pública. La Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de las Bases de Régimen Local, aprovada pel Parlament espanyol i posteriorment revisada per la Llei 27/2013 de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, disposa a l’article 26 que, a més d’altres serveis, els municipis de més de cinc mil habitants hauran de prestar el servei de biblioteca pública. El marc legislatiu es complementa també amb la Llei 4/1993, de 18 de març, del Sistema Bibliotecari de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya, que preveu el desplegament del Mapa de la Lectura Pública de Catalunya que assigna a la ciutat de Tarragona cinc biblioteques municipals. No cal dir que la realitat no és ben bé aquesta i aquí és on som, intentant normalitzar els serveis culturals de la ciutat. Però, a banda de complir amb la legalitat, és essencial comprendre que la biblioteca, per a molts ciutadans, és l’únic accés que tenen a la cultura. És el conducte per accedir a la informació amb la finalitat d’aprendre, i l’aprenentatge ha alliberat més gent que les guerres. Com deia Rai Bradbury, autor, entre d’altres, de  Farenheit 451, sense biblioteques, què tenim? Ni passat ni futur. Una biblioteca no és ni ha de ser un luxe, és una necessitat vital.

Tanmateix, un dels reptes de les biblioteques públiques és facilitar als individus l’exercici de la seva condició de ciutadans, és a dir, que puguin tenir el sentiment de pertinença i participació respecte a la realitat i adquirir actituds de tolerància i respecte que facilitin la convivència. Les biblioteques públiques possibiliten l’exercici de la ciutadania, fomenten la democràcia, faciliten la cohesió social… Les biblioteques han de ser un lloc de trobada, d’interacció, de desenvolupament personal i col·lectiu, d’expressió de la diversitat cultural, generacional i social. 

Per a ser ciutadans actius, crítics i competents, és imperatiu que la lectura formi part de la nostra vida, perquè és importantíssim que es pugui oferir la lectura com a alternativa d’oci a les noves generacions. En la mateixa línia, és  essencial que, des de les biblioteques, es doni suport als usuaris en l’ús de les TIC i Internet perquè contribueix a evitar l’exclusió social. Quan es deixa d’aprendre, es retrocedeix com a persona i com a poble.

Si poder accedir a la informació és una competència fonamental per a l’exercici dels drets i els deures que tenim com a ciutadans, el servei de biblioteques esdevé l’instrument que proporciona i ha proporcionat més Justícia social al llarg de la història.

Amb el Pla de Biblioteques no només resolem un dèficit històric de Tarragona, sinó que creem una estructura cultural que, en el futur, vertebrarà i cohesionarà la ciutat ja que com afirmava el conegut escriptor Neil Gaiman: «les biblioteques són la fina línia vermella entre la civilització i la barbàrie».

Comentarios
Multimedia Diari