Les cartes al director del dia

19 mayo 2017 23:46 | Actualizado a 22 mayo 2017 11:24
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Agraïment a la residència Mare de Déu de la Riera

La nostra mare ens va deixar fa uns dies, a una edat avançada i després d’una llarga malaltia. Els últims anys els va passar a la Residència Mare de Déu de la Riera a les Borges del Camp.

Aquesta residència és promoguda per l’Ajuntament i regida per un patronat. No és fàcil la feina que han de fer els professionals, ja que a part de l’aspecte assistencial han donat també, en el dia a dia, un gran tracte afectiu. És una feina feixuga i pacient i que, ateses les circumstancies, moltes vegades requereix una actuació ràpida i eficaç.

Al centre també hi ha les germanes de la Congregació Carmelites Missioneres Teresianes, que, en una tasca molt humana i responsable, col·laboren dins l’organització. També l’ajuda i l’interès entre els altres residents, els seus familiars i els que col·laboren d’una manera desinteressada, han estat molt preuats per nosaltres.

Volem fer conèixer i agrair l’excel·lent tracte rebut en tot aquest temps, tal com ella mateixa reconeixia, quan podia fer-ho. Desitgem de tot cor que aquesta institució continuï per aquest camí.

Família Toldrà Nogué

(Les Borges del Camp)

Aclariments

Al títol de l’obituari de Joan Domingo Saigí i a la 5a línia de l’escrit hi havia un error. La farmàcia Domingo va ser fundada per Joan Domingo Gil (pare d’en Joan Domingo Saigí) el 22 juliol del 1931 al número 52 de la Rambla Sant Joan (actual Rambla Nova).

El 1940 es traslladà al número 54 (emplaçament actual). Joan Domingo Saigí creà el 1963 el seu laboratori d’anàlisis clíniques al carrer August 21, fins que es traslladà anys més tard al carrer Pau Casals 11.

El candidat d’ERC

n Sóc militant d’ERC Reus i col·laboro amb el grup de treball de l’actual excandidat a l’alcaldia de Reus per ERC. Ara i aquí he decidit compartir amb vostès les meves reflexions sobre el que ha passat recentment al partit.

En primer lloc, crec que l’executiva local, a partir del primer dia, tenia ja molt clar que volia fer fora el candidat per posar-ne un altre al seu lloc, fet que ha quedat demostrat de diferents maneres:

1. Va pressionar l’Àlfred perquè deixés de ser candidat.

2. Van fer venir una persona de l’executiva nacional, només per demanar-li la dimissió de l’Àlfred, que com és natural va respondre amb un no rotund.

3. Els membres de l’executiva van anar trucant a diferents militants (entre ells a mi mateix) per fer reunions a diferents llocs de Reus i aconseguir, amb el seu relat, posar més militants en contra de l’Àlfred.

4. Durant aquests 5 mesos no han intentat ni volgut fer cap reunió per acostar posicions. Jo mateix, l’Àlfred i altres membres del grup de treball ho vàrem proposar.

5. L’executiva diu que ells manen dins el grup ERC Reus. Hi estic d’acord, però per manar primer s’ha de saber escoltar. L’Ester diu que s’ha apartat l’Àlfred per motius polítics. A mi m’agradaria saber quins són, i crec que a la majoria de militants també, perquè estic convençut que tots els que formem part d’ERC tenim idees polítiques molt clares, amb només petites diferències que no són insalvables.

L’assemblea del 29 de desembre decidí revocar l’Àlfred. D’acord. Però com va dir l’editorial del diari Més del 31 de desembre i arran dels esdeveniments ocorreguts recentment, no em puc estar de constatar que, tristament, els partits polítics no són de cap manera aquells espais oberts de trobada, associacionisme i lliure expressió que hom imagina de manera teòrica, sinó més aviat entitats amb una jerarquia molt marcada i que la majoria nega sota la falsa creença que és la militància la qui tria els líders.

Agustí Dosaiguas Jové (Reus)

Comentarios
Multimedia Diari