Les cartes al director del dia

19 mayo 2017 23:46 | Actualizado a 22 mayo 2017 11:25
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

És l’hora de l’agraïment

Després de la mort de la nostra esposa, mare i àvia el passat dia quatre de gener, la família Sendra Vellvè hem volgut deixar passar uns dies per poder estar molt junts i així viure en la intimitat el nostre desconsol per la pèrdua de la persona que tant i tant estimàvem, estimem i estimarem. Un dels nostres puntals ha desaparegut fent trontollar els fonaments de la família i encara ara no ens en sabem avenir.

Això no obsta perquè, després d’aquests pocs dies, ara desitgem manifestar públicament el nostre agraïment a tots aquells que ens han mostrat el seu suport, afecte i estimació, i també a aquells que en els llargs mesos de la seva malaltia han tingut un tracte tan professional i humà amb ella. Ens aclapara saber que estant a les mans dels millors equips sanitaris, també estava en mans de persones amb gran delicadesa i humanitat.Per aquest motiu volem donar las gràcies a TOTS els professionals de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, en especial a l’equip d’Hematologia, a l’equip d’Oncologia, a les “nenes” del Banc de Sang.

També als professionals del Programa d’Atenció Domiciliària- Equips de Suport (PADES) del CatSalut, que en els seus darrers dies la van atendre a casa amb excel•lència. A l’estimat Joan Anton Cedó, Rector de la Parròquia de Sant Pau que en tot moment, a ella i també a nosaltres, ens va donar pau espiritual.

A l’amic Antoni Coll per tenir-la present en la seva “Plumilla” del Diari de Tarragona. I finalment a tots aquells que ens heu mostrat el vostre afecte aquests dies de gran aflicció. Als que ens vau acompanyar en la cerimònia o el dia abans en la seva vetlla, als que no ho vàreu poder fer, als que mitjançant totes les eines possibles de comunicació entre éssers humans ens heu fet arribar el vostre escalf. El dolor és gran però ens consola saber que ella era molt apreciada i estimada. Per tot això moltíssimes gràcies, de tot cor.

Família Sendra Vellvé

(Tarragona)

Muerte anunciada

Se veía venir y al final ha ocurrido una muerte por no atender con urgencia en nuestro hospital de referencia un caso agudo de miocardio. Recuerdo la campaña del Govern cuyo eslogan era «cada segon compta». Los ciudadanos no podemos aceptar sin más que esto ha sido una fatalidad. Las recogidas de firmas, las movilizaciones, las protestas de todo tipo parecen que no conmueven al señorBoi Ruiz, por cierto personaje venido de la sanidad privada para gestionar la pública.

Mi opinión es que la familia por dignidad, los sindicatos para defender a los trabajadores del hospital y el Ayuntament para defender los derechos de los ciudadanos de Tarragona deberían presentar una denuncia a la fiscalía contra el conceller,y contra la dirección de Joan XXIII para que investigue el caso.

Es posible, yo así lo creo, que pudieran derivarse responsabilidades penales.

José Miguel Macías Álvarez

(Tarragona)

Acudit improcedent

El divendres he llegit el seu diari i quina ha estat la meva sorpresa al veure la contraportada. Em refereixo concretament a l’acudit. M’ha semblat del tot improcedent a banda de demodé i, altament masclista. És del tot inapropiat i inacceptable que el diari d’una ciutat com la nostra, en ple segle XXI accepti aquests tipus de manifestacions públiques.

Les dones fem moltes més coses que estar a la cuina, les mares també hem signat contractes durant molts i molts anys, tant o més que com ho han fet els pares.

Com a director del diari li demano una rectificació pública i que, en cap cas permeti de nou, similars publicacions. Gràcies.

Marina González

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari