Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Les cartes al director del dia

Whatsapp

Hemo ‘estàtica’

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, la paraula hemostàsia es defineix com «f. [MD] [ZOA] Aturament d’una hemorràgia per mitjans espontanis o provocats».

El que fan a totes les unitats d’hemodinàmica és, a banda d’altres tasques, destruir qualsevol trombus que provoca un infart cardíac (és a dir, l’acte contrari al primer terme).

El joc de paraules que el lector intuirà arran de la darrera polèmica de l’Hospital Joan XXIII és just aquest: una hemostàtica que fins ara ha esdevingut de 8 del vespre a 8 del matí. Una hemo ‘estàtica’ política, denunciada per col·lectius de ciudatans i els propis metges des de fa anys a Tarragona, Girona o Lleida. Aquesta estàtica (immobilisme) es fruit d’una sordesa politicocentralista que ha perdurat fins fa poc, lamentablement fins la mort del malaurat senyor Gherón.

Però la darrera víctima no és l’única. Seguint amb les definicions, víctima és : «4 f. [LC] Persona o animal que pateix la mort o un dany a causa d’un accident, un desastre natural, etc.».

Per tant, durant aquests anys hi ha hagut a la nostra demarcació víctimes per danys, no només morts, i no provocades precisament per accident o desastres, sinó per no garantir una atenció adient en patir un infart de miocardi. Per tal que tots ens entenguin, l’atenció de primera elecció (adient) se’n diu angioplàstia coronaria (tècnica que permet recanalitzar el trombus del vas obstruït dins les primeres 2 hores), reconeguda a tot el món.

De 8 del vespre a 8 del matí els ciutadans de la demarcació només tenien accés a aquest servei (si es feia en un període de 90-120 minuts) i l’Hospital de Bellvitge garantia l’acte, que és de primera elecció en aquests casos. D’això, se’n dedueix que podríem estar parlant aquests darrers anys de catalans de primera elecció i de segona.

Víctimes a més del senyor Gherón són, per tant, els qui han tingut un tractament deficient, els seus familiars, els sanitaris que han hagut de prendre decisions a contrarrellotge, inclòs el magnífic equip d’Hemodinàmica, i els qui mai sortiran a les estadístiques. Per acabar de rematar-ho, si l’excusa era disposar de prop de 1.000.000 d’euros/any per finançar la unitat hi havia solució: o que cada ciutadà dels 800.000 afectats se li hagués proposat fer un donatiu d’1 euro anual o bé que un dels delinqüents contra la nostra Hisenda retornessin només part del que varen robar-nos. Hauríem tingut Unitat per anys.

(Dedicat al Dr. Bardají, el seu equip d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII i a totes les víctimes).

 Josep Serra Tarragón

(Cambrils)

Únicament nosaltres

n Ja fa més de tres dècades que tenim democràcia a Espanya, aquí a Catalunya han passat multitud de candidats a ser presidents del govern espanyol, tots ells amb promeses i actituds reformistes.

Desgraciadament, un cop al Palau de la Moncloa, són absorbits per una mena d’amnèsia, de la que se’n deriva una relativització de les promeses fetes al poble català, «Donde dije digo, digo Diego».

Després de més de tres dècades, s’ha de tenir coratge, per creure en les promeses dels candidats a la presidència del govern espanyol o, si més no, qüestionar-se la credibilitat d’aquests polítics. Com en l’empirisme clàssic, el coneixement no pot ser d’altra manera que a través de l’experiència obtinguda, i els catalans, malauradament, en tenim un tip de males experiències en aquesta qüestió.

Quanta il·lusió desfeta, pobres catalans il·lusos.... ens falla la memòria, no entenem que les sigles no importen, el color de la camisa tampoc, del pentinat oblidem-nos-en, els catalans ens ho haurem de guanyar nosaltres i únicament amb el nostre esforç.

Com deia l’expresident de la Generalitat Lluís Companys i Jover, 123è president de la Generalitat de Catalunya, el qual va ser afusellat per les autoritats espanyoles: «Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres».

Benjamí Ràfols Pitarque

(Altafulla)

Un altre repte per sumar

El Papa s’alia amb Google, IBM i Microsoft per revolucionar l’ensenyament a tot el món. Es diu Scholas Labs i neix amb la idea de convocar emprenedors amb la missió de millorar escoles del cinc continents.

Es tracta de proposar projectes, aplicacions, quelcom que serveixi per arribar a l’educació mitjançant la tecnologia. És un projecte: tothom que vulgui col·laborar hi està convidat. Suposa un altre repte per als qui volen treballar, per posar un gra d’arena que pot arribar a ésser una platja. Per als qui prefereixen sumar i fer coses pels altres. Per tu.

Pilar Crespo Álvarez

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También