Les cartes al director del dia

19 mayo 2017 23:30 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:42
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El crecepelo

Ya hace un tiempo que en los platós de televisión aparece unos personajes cuyo discurso se ha venido en llamar populismo y que reza: nosotros haremos una tortilla enorme, habrá para todos, una tortilla en su punto; no esa que hacemos que en medio nos queda huevo líquido o que una de las caras tiene un color subidito de tono. Por supuesto no nos dejará la boca con sensación de aceite, y ni que decir tiene que ni estará fría ni nos quemaremos la lengua. Otro tertuliano le dice: y para tan insigne tortilla, ¿cuántos huevos tendrán que romper? La electricidad estática empieza a chirriar, se rasgan los decorados y le dicen: cavernícola, qué lenguaje es ese, es Vd. más antiguo que la humedad, ya está la casta con sus recetas de siempre… Yo en mi sofá empiezo a encogerme y pienso: a ver si me he quedado anclado en Adam Smith y no he profundizado en Keynes, Friedman… y lo mucho que ha venido después.

Pero en eso que en Grecia ganan las elecciones Syriza, ‘un populismo’. En definitiva, ha llegado la hora del empirismo.

Entonces el flamante primer ministro griego, Sr. Tsipras, le dice a su flamante ministro de economía Sr. Varoufakis: calienta la moto, que sales de viaje, ¿misión?, seducir a la Sra. Merkel/Troica. ¿Qué pavo no sacaría a relucir sus plumas más coloreadas y no emitiría olores del frasco pequeño para tal señalada ocasión? Problema, el epitelio olfatorio de la Sra. Merkel funciona al estilo de los Audi, BMW y Mercedes. Es decir, diferencia los olores que es una barbaridad. Al pertinaz Sr. Varoufakis la Sr. Merkel se ve obligada a decirle: mira, no me invites más a gaseosa porque a mí la gaseosa me hincha.

A la espera de la importante reunión de hoy del Eurogrupo (aunque yo no he preparado los cohetes, la verdad), ya he sacado mis propias conclusiones, perdonen por el lenguaje científico: antes de Syriza y con Syriza, antes de Podemos y con Podemos, dos más dos es igual a cuatro, para este viaje no hacía falta alforjas y esos señores nos venden crecepelo.

¡Ayyy!… Sócrates, igual si nos hubieras dejado algo escrito. Claro que sí escribieron Platón y Aristóteles, pero nada.

Javier Castelló

(Tarragona)

Cós Blanc

Sí, sento vergonya aliena. I ja és el tercer any consecutiu. Ja fa anys que vaig dient a amics i familiars que al matí del dia del Cós Blanc, les diverses carretel·les fan una sortida de lluïment pels carrers de Salou. Que és molt bonic, molt vistós, que la canalla queda enlluernada amb les disfresses i el guarniment de les carretel·les... Els últims tres anys, totes les persones que hi han anat per recomanació meva m’han dit el mateix. Quina decepció !

Es queixen sobretot de dues coses. La primera és la barreja de disfresses. Sí, potser al començar tothom va amb la seva carretel·la però a mesura que passa el matí totes les disfresses es barregen i deixen de lluir, que és una de les principals raons per sortir al matí, per veure les disfresses que a la nit passen més desapercebudes. La segona, i considero la més important, és l’espectacle que es dóna, sobretot els més joves. Cerveses amunt i avall, nois i noies beguts, caminant fent esses, no aguantant-se drets... A la nit potser no es veu tant però durant el matí, pel passeig Jaume I... Si us plau, una mica de respecte tant per la gent que ens ve a veure (sobretot canalla) com per als salouencs i salouenques. Es deixa una imatge molt trista del poble.

Organitzadors de l’acte, no es podria regular d’alguna manera aquest espectacle? Prou crítiques tenim per culpa del Saloufest, i que consti que jo hi estic a favor, com per haver d’oferir aquesta exhibició de gent beguda a les 11 del matí. Fareu alguna cosa per evitar tot això l’any vinent? Podré seguir convidant amics a venir i no tornar a sentir mai més aquesta vergonya del meu poble? Això espero.

Marta Casanova

(Tarragona)

Grecia en el Eurogrupo

Nadie esperaba que en la primera reunión del Eurogrupo a la que asistió el ministro de Economía griego se llegara a un acuerdo, pero el Gobierno de Tsipras sabe que, tarde o temprano, tendrá que avenirse a lo que le pida Bruselas si pretende seguir recibiendo dinero para sostener el Estado. La incertidumbre que provoca la sola idea de que Grecia salga del euro no interesa a nadie. Aunque, según algunos comentaristas, parece que ciertos gobiernos europeos se lo están planteando seriamente.

Xus D. Madrid

(Palamós)

Comentarios
Multimedia Diari