Les cartes al director del dia

19 mayo 2017 23:21 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:30
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Capitán Sardinase pasa a la salchicha

Acabo de encontrarme con un amigo, que además es dueño de un bar en Bonavista. Con evidentes muestras de indignación, me pide que ya que de vez en cuando envío cartas al Diari de Tarragona, redacte una plasmando sus pensamientos, ya que curiosamente tiene miedo a las represalias que puedan sucederse si es él quien firme la carta.

Como no puedo convencerlo de lo contrario, aquí va su queja: mi amigo está indignado ante la campaña del candidato de CiU, porque le parece inaudito tanto la propia iniciativa como el hecho de que se le permita desarrollar una campaña y una actividad que no se le permitiría a nadie.

Dice mi amigo que el candidato ha hecho unas declaraciones diciendo que su campaña de venta ambulante de salchichas en la calle «genera legado a la ciudad y un beneficio a la sociedad civil». Ante esta definición, mi amigo se pregunta si el legado y el beneficio consisten en hacer la competencia a aquellos que pagan sus impuestos para tener un bar. Si es así, ¡que baje Dios y lo vea!

Pero mi amigo añade más reflexiones a este asunto de la salchicha ambulante: ¿por qué a este señor se le permite vender en medio de la calle, cuando a nadie más se le permitiría si lo hiciese? Y dice vender porque efectivamente este señor cobra 2,50 euros por un frankfurt, lo que tampoco resulta tan barato.

La segunda cuestión a determinar es por qué a mi amigo se le exige ser manipulador de alimentos, superar inspecciones sanitarias, etc., cuando al candidato no se le solicita ninguno de estos requisitos y puede montar libremente su chiringuito en las condiciones que le dé la gana. Por el contrario a los bares, que tienen las instalaciones adecuadas, se les machaca con inspecciones, impuestos y requisitos.

La tercera reflexión es si una empresa puede financiar una campaña electoral. Este candidato, desde la Cámara de Comercio, creó un cisma entre los bares cuando trajo a Cervezas Moritz para expulsar de los bares a Cervezas Damm. Ahora, este señor va con su carrito y con Moritz haciendo campaña propia y publicidad a la marca cervecera. Se pregunta mi amigo si esto es legal.

Además, a mi amigo le asalta una duda: ¿por qué la Guardia Urbana no actúa y confisca el chiringuito y multa a este señor? ¿Permitirán a cualquier ciudadano hacer lo que hace este candidato?

Finalmente hay otra cuestión, ésta ya de cosecha propia, que es pensar en la campaña de este señor y quedarme sorprendido. ¿Todo lo que tiene que explicar el candidato de CiU es que va a convertir a Tarragona en un inmenso carrito de salchichas?

Sinceramente, creo que los genios de CiU cometieron un gran error al ponerlo de candidato.

José Antonio López

(Tarragona)

Pot Catalunya Caixa ser promotora immobiliària?

Quan el mercat immobiliari es va enfonsar i l’Estat va proporcionar finançament directe a empreses privades –bancs– per al seu sosteniment i subsistència, l’opinió popular no va entendre gens com els beneficis són privats, i en canvi les seves dificultats eren resoltes amb crèdits tous dels diners públics de tots nosaltres. «És que els bancs són ‘sistèmics’ i un enfonsament del sistema financer significaria l’hecatombe per a tots plegats» se’ns va dir. «Primer cal salvar-los per tal que puguin continuar fent la seva funció de possibilitadors de flux (crèdit) en la circulació dels diners». Sí, van continuar fent l’altra seva ‘funció esgarrifosa’: embargar, executar, desnonar.

Del teixit empresarial català, la porció de mida mitjana, petita i micro continua malmesa financerament, i no troba crèdit enlloc perquè la motxilla que han carregat els fa ‘insolvents’ i seus números encara vermells de circulant no els permet aixecar cap.

Enmig de tot això, reapareix la primera ‘disfunció esgarrifosa’: hi ha bancs que han rebut ‘injecció a retornar’, i enlloc de fer córrer els diners amb préstecs a empreses amb risc, (sí, sí, amb risc), es dediquen a construir pisos... al ‘totxo’.

A la ciutat de Tarragona, Catalunya Caixa és la promotora de les set últimes plantes de les 17 totals de la torre més alta de l’avinguda de Roma. No parlo del finançament de tots els pisos de les dues torres (això entraria dins del seu objecte social com a banc), sinó que són seus, els vendran i obtindran beneficis... que seran privats. També així, amb diners de tots, fan competència deslleial a la resta de promotors, i venedors privats de pisos que no venen, principal i precisament perquè els compradors no troben ningú que els presti crèdit!

No hauria de fer algú quelcom sobre això? El Govern s’ho mira impassible. Ni els governants poden amb els bancs. Llavors, qui hi pot dir quelcom? No serà que els únics que quedem som l’opinió pública? I, potser, el Quart Poder?

Els que després de tan sols set anys ja tornen a ballar-la no tenen memòria, tenen els nostres pisos. Als qui ens han executat i subhastat ja no tenim els pisos, però tenim memòria.

Jordi Molas

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari