Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Les cartes al director del dia

Whatsapp

Prácticas de vuelo sore el cielo de Tarragona

La semana pasada se realizaron en la Sagrada Familia los funerales del accidente de los Alpes. Al día siguiente, como muchos sábados y martes, tenemos de nuevo sobrevolando un avión en prácticas sobre nuestra ciudad. El avion casi siempre es un Airbus 320 de Vueling. Como se puede seguir y comprobar en una aplicación de internet( flightradar24.com), el avión vuela en sus prácticas a 1200-1300 pies de altura y 180 nudos, y pasa por encima de nuestra ciudad, y por zonas industriales «muy sensibles».Se me ocurren estas preguntas:

¿Se puede volar sobre zonas habitadas con este tipo de aeronaves a esta altura? ¿Por qué no evitan pasar sobre Tarragona a tan baja altura?¿ Por qué Vueling hace las prácticas aqui, si no tiene vuelos regulares desde Reus?

Muchos son los que miran hacia arriba, murmuran sus protestas, pero nadie verifica si es normal, legal o evitable para nuestra ciudad este tipo de prácticas de vuelo. No debemos olvidar que el piloto que estrelló el avión en los Alpes, también hizo sus prácticas aquí con un avion similar.

Josep Antoni Grifoll

(Tarragona)

Diables discriminats

En un article publicat el passat 11 d’abril, l’autor apunta una reclamació del Síndic de Greuges de Catalunya –senyor Rafael Ribó- a l’Ajuntament de Tarragona per a que “doni resposta expressa” a diverses peticions de la Colla de Diables Foc i Gresca, dels barris de Ponent. Segons dades del Web de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, la colla Foc i Gresca es va crear l’any 1993, es va dissoldre després, i “va ser recuperada” el 2009. Per tant, podem parlar de RE – fundació. La discriminació rebuda per part del consistori, tristament, no és cap novetat. Aquells Foc i Gresca primerencs, de la darrera dècada del segle XX, ja es van veure exclosos de qualsevol celebració cultural i/o festiva organitzada des del número 1 de la plaça de la Font. Com també van se rebutjats i burlats els serrallencs dels Voramar en els seus inicis... Sembla ser que ara es repeteixen vells tics de la història. Amb d’altres actors i protagonistes. Seria curiós de recordar quins polítics i tècnics estaven al capdavant de l’àrea de Cultura i Festes en aquella època dels anys 90

Jordi Sierra Llaberia

(Tarragona)

Mallol al Museu Marés

Llegeixo, incrèdul i astorat el que segueix: «Arístides Mallol (Banyuls de la Marenda, 1851-1944), va marcar l’inici del segle XX escultòric iniciant al camí cap a l’abstracció. aquesta és almenys la tesi que defensa el comissari Àlex Susanna en una petita però deliciosa exposició al Museu Marès que il•lustra fins a quin punt Mallol va navegar a contracorrent, obrint portes als que després vindrien darrere» .

Les raons per les quals «el camí cap a l’abstracció» ha envaït l’àrea que era la pròpia dels escultors i pintors figuratius d’Occident, son estrictament polítiques, com ho explicita la investigadora britànica Stonor Saunders en el cèlebre llibre «La CIA i la guerra freda cultural». Mallol no te res a veure, ni de prop ni de lluny, amb el desgavellat món de les esotèriques i indesxifrables arts del no-res, promogudes, publicitades i finançades per l’erari públic amb els impostos dels soferts ciutadans. I aquesta és la realitat, i no en tenim cap altra...

Jordi Pausas (París)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También