Les cartes al director del dia

Nous governs

Als ciutadans ens va costar decidir el nostre vot i com a correspondència als elegits el hi costa també decidir amb qui pacten, com assegurar el seu seient. Observo en els pe¡preàmbuls dels futurs governants contradiccions de fons, la cadira que anhelen els hi suposa acords que no passaran masses hores per que els deixin de complir. En tot cas millor és equivocar-se que no fer res. Començarem una nova etapa i espero que els ideals nobles que manifesten els aspirants no restin aviat enfosquits per incompetència, amiguismes o corrupteles de les que estem molt bé servits i saturats. Enhorabona als nous i bon camí per a tots.

Pilar Crespo Álvarez

(Tarragona)

Encontrar al culpable

Apreciados lectores: Un año más nos dirigimos a ustedes con la esperanza de que en ésta ocasión nos puedan ayudar; me permito recordarles que somos los padres de Aitor Ramos Esparza fallecido en accidente de tráfico en la carretera de Alcolea a la altura del Mas de Las Ánimas de Reus el 15 de Junio del año 2002.

A pesar del tiempo transcurrido no nos resignamos a que la persona que provocó el accidente que causó la muerte de nuestro hijo pequeño no pague el castigo que se merece ya que se dio a la fuga y aun a día de hoy no la hemos encontrado.

Así pues la colaboración ciudadana es primordial para su localización por eso si alguien sabe algo le estaríamos eternamente agradecidos si nos lo dijera. De antemano muchas gracias a todos por su atención.

Montserrat Esparza Vierge. Cristóbal-A Ramos García.

(Reus)

Cruyff i l’ocupació espanyola

En Johan Cruyff és capaç d’afirmar que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur com que ens falta un bull quan xiulem l’himne espanyol. En Cruyff és holandès i deu saber que els Països Baixos (Flandes i Holanda) també foren ocupats per Espanya. El record de l’ocupació espanyola en aquelles terres perdura encara en la memòria col·lectiva dels neerlandesos que no han oblidat les atrocitats comeses pels soldats i l’administració espanyola. Estic convençut que si els neerlandesos per comptes de tenir els documents d’identitat que els pertoquen legítimament com a nació en tinguessin uns altres on hi figurés «España» i «nacionalidad española», com passa encara avui amb els bascs, gallecs i catalans, també xiularien amb entusiasme democràtic l’himne espanyol. I, aleshores, tindrien les mateixes raons que nosaltres per fer-ho. I, aleshores, en Cruyff ho entendria. I, aleshores, als ulls dels espanyols els neerlandesos serien titllats d’hispanòfons.

Jordi Colomer

(Torresembarra)

El pitjor està per arribar

Segons Miguel Ángel Ariño, professor de l’IESE, en un article publicat al seu bloc, la població espanyola està envellint. Tot això és fruit que a principis dels 70 els savis del club de Roma van alertar que al ritme de creixement de la població no hi hauria suficients recursos a la terra per alimentar a una creixent població. I no se’ls va ocórrer una altra cosa que aconsellar i fomentar polítiques que minvaven el principal recurs: el mateix home.

Les polítiques a curt termini, quatre dècades després, no han provocat els naixements suficients de joves per mantenir i reemplaçar una creixent població. Quina irresponsabilitat les polítiques recomanades.

A Espanya en l’última dècada ha augmentat la població gràcies a la immigració. Però les dificultats econòmiques dels últims anys ha fet que una part d’aquests immigrants s’hagin tornat als seus països d’origen, per la qual cosa la població espanyola comença a disminuir. I el pitjor està per arribar.

Em passat una crisi econòmica i ha estat molt dura i traumàtica. Esperem que no passi el mateix amb la demografia. Una bona solució seria aplicar les polítiques familiars, tantes vegades promeses.

Domingo Castilla Palau

(Constantí)