Les cartes al director del dia

Els aturats, a les meses electorals

Sempre he tingut un dubte, saber qui s’encarregava de definir i triar els membres d’una mesa electoral, suposo que la Junta Electoral. Crec que amb els temps que corren hauria de ser gent que està a l’atur i amb càrregues familiars.

Enguany per les autonòmiques m’ha tocat anar a les 8?h com a 2n suplent de president, havent de fer mitja volta i girar cua, però el que jo veig és gent molt ben vestida que bé poden tindre feina de funcionari, mestre d’escola o advocat amb el seu pertinent dia de festa l’endemà i aquests 60?€ no els necessita o, si més no, no els necessita tant com els podria necessitar una persona a l’atur, ja que 60 € serveixen per omplir tota una nevera.

Faig una crida des d’aquí perquè, si us plau, es faci la tria de membres de meses electorals entre la gent necessitada, que no tinc dubte que sigui per sorteig, però sí que em sap greu que ajuntin tots els estatus socials i econòmics.

Joan Carles Martos

(Tarragona)

Al catedràtic José María de Areilza en defensa d’Europa

Sr. De Areilza, en el seu article del dissabte 26 de setembre «Contra los valores europeos» vostè, com a ciutadà espanyol, defensa una visió particular del procés iniciat a Catalunya per aconseguir un país independent de la gestió d’Espanya i dins de la UE.

No vull entrar en el que diu, només fer-li notar que quan una persona expressa la seva opinió sobre un tema és inacceptable que s’identifiqui amb un subtítol que no li correspon: «Càtedra Jean Monnet-ESADE».

Vostè doni la seva opinió, però no involucri de manera directa el nom d’un dels pares de la UE (Jean Monnet) jugant a favor seu de manera malintencionada amb els lectors del Diari.

Vostè doni la seva opinió però no involucri de manera directa l’entitat que acull la Càtedra Jean Monnet (ESADE) buscant donar valor a la seva opinió tot sostenint-se en unes sigles independents de la seva opinió (perquè és seva, no de la Càtedra!).

Només per aquest fet de subtitular el seu nom amb aquests dos noms per condicionar i pervertir-los, queda desqualificada qualsevol que sigui la seva opinió, que, per cert, fa tuf d’interessos partidistes, poc professionals, de Madrid.

Si vol donar la seva opinió, sigui valent i doni el seu nom i deixi el nom dels altres per aconseguir un avantatge inicial d’atenció i de respecte, que no ha aconseguit en el meu cas. Espero que aquestes línies les tradueixin a casa seva, a Madrid.

Xavier Borrell Martí

(Tarragona)

El histórico viaje del Papa

Pienso que las elecciones catalanas no nos han dejado acabar de reflexionar sobre el viaje del Papa Francisco a Cuba y Estados Unidos. Además de ser un viaje histórico, quería resaltar de la empatía y asertividad que transmite y convence. Desde los religiosos, religiosas, sacerdotes, obispos, hasta cualquier persona de la condición social y económica que sea.

Quizá remarcaría que a lo que da más importancia el Papa, además de solucionar los conflictos bélicos, es a la persona humana. Y dentro de ella, como fundamento de toda sociedad, a la familia. Dijo textualmente: «Cuántos problemas se revertirían si nuestras sociedades protegieran y aseguraran que el espacio familiar, encontrara la posibilidad de tener un trabajo digno, un techo seguro, un servicio de salud que acompañe la gestación familiar en todas las etapas de la vida.

No podemos pensar en una sociedad con futuro que no encuentre una legislación capaz de defender y asegurar las condiciones mínimas y necesarias para que las fami- lias, especialmente las que están comenzando, puedan desarrollarse».

Además en las Naciones Unidas, se dirigió a los gobernantes: «han de hacer todo lo posible a fin de que todos puedan tener la mínima base material y espiritual para ejercer su dignidad y para formar y mantener una familia, que es la célula primaria de cualquier desarrollo social». Cuando hizo referencia a esas bases añadió concretó en la vivienda propia, trabajo digno y debidamente remunerado, alimentación adecuada y agua potable; libertad religiosa, y más en general libertad del espíritu y educación.

Teresa Massó Baladia

(Barcelona)