Les cartes al director del dia

Guerra interplatenaria

Aquests dies al cinema només es parla de l’estrena de la nova pel·lícula de Star Wars, també del fragmentat mapa en política estatal i de Catalunya. Fixem-nos en el tercer cas. Catalunya insisteix en el seu independetisme mentre que la CUP no vol el president Mas. A la saga Star Wars no no volien l’antic canceller per corrupció i el nou amo és un malvat Sith.

Imaginem un planeta que reclama la seva independència i hi ha constants batalles entre naus espacials, guerrers amb espases d’acer i princeses presoneres a un castell per aconseguir el seu objectiu.

Emmurallades ciutats i bases de combat són els escenaris. Però les pel·lícules tenen un final feliç. Com acabaran les converses de JxSí i la CUP? És com una assemblea d’un senat galàctic. L’altre pregunta és: com pactaran els partits polítics de l’Estat?

Xavier Parera

(Llicenciat en Geografia i Història)

Adéu a Joaquín Seijo Alzaga

El dimecres passat, 30 de desembre, vam dir adéu a un home bo, el Joaquín Seijo Alzaga. El Joaquín era basc i va arribar al Vendrell amb l’onada de personal especialitzat de Cristalería Española.

La meva coneixença va començar cap a l’any 1982. Ell era el segon regidor de Festes de la democràcia a l’Ajuntament del Vendrell i també era regidor d’Esports. Per a Catalunya en general i per al Vendrell en particular, van ser uns anys d’esclat de festa i de ganes d’oferir als habitants de la vila tot allò que la dictadura ens havia privat: molts dels nostres trets d’identitat. Homes i dones del Vendrell junts amb el primer regidor de Festes, el Pepito Virgili, i el segon regidor, el Joaquín Seijo, van ser capaços d’endegar un estil de Festa Major del qual encara, sortosament, en gaudim en l’actualitat. El Joaquín ha estat un home de conviccions fermes i indestructibles –m’atreveixo a dir–. Ha estat un home de veu forta i de cor tendre. Un gran treballador i un entusiasta de tot allò que ell creia que el Vendrell necessitava i va lluitar per poder-ho assolir. Amb ell vaig compartir tardes a la Secretaria de l’Ajuntament del Vendrell i vaig poder sentir i constatar com treballava.

El Joaquín va ser un home de família junt amb la Sarita i les seves filles. Una altra gran característica del Joaquín era ser molt amic dels seus amics. I l’última que esmentaré; era poc donat a la primera fila i a estar a la foto.

Per tot això i per moltes coses més, només em resta dir-te: Gràcies, Joaquín, per tota la teva trajectòria al Vendrell. Fins sempre, els qui t’hem conegut et tindrem sempre al cor.

Ció Pallarés

(El Vendrell)

El doctor Canosa,un metge valent i honest

Des de fa un parell d’anys que sóc pacient del Dr. Canosa del Servei de Traumatologia de l’Hospital del Vendrell i vull fer arribar a la direcció d’aquest centre hospitalari la meva màxima satisfacció i gratitud pel tracte professional i humà rebut per aquest metge. De fet no hauria de ser notícia que un metge fes de metge amb totes les conseqüències, i aquest és la impressió que tinc d’ell. Un metge valent i honest que, per sobre de tot, vetlla per la cura de les persones malaltes i no pels dictàmens allunats de les tasques facultatives. En definitiva, un metge intel·ligent que compleix amb els seu jurament hipocràtic. Felicitats per disposar de professionals de tan alta qualificació

Anna Alemro Fuentes

(Calafell)

L’horari de l’Agromercat dels pagesos del Mercat del Camp

Hi ha coses que costen d’acceptar, com per exemple que la culpa no només sigui dels altres i també hi ha veritats que fan mal. Tenim la tendència a mantenir-nos en la nostra suposada veritat absoluta i d’allí no sortir. És una mena d’estupidesa universal i repetitiva. Si aprenem a replantejar-nos les coses, si dubtem una mica de les nostres premisses i pensem que el sistema polític no és quelcom fora de nosaltres i que si ens governen unes persones i els resultats són nefastos, no són pas per raons fora de nosaltres.

Un exemple és que al nostre mercat del Camp de la Canonja els majoristes puguin obrir a qualsevol hora de la tarda per a la venda als clients; mentre que els pagesos, pels interessos d’uns pocs que s’imposen, en la seva majoria per egoisme i per tossuderia, obrim ni més ni menys que a les quatre, per només dos dies a la setmana que anem. La solució, que en comptes d’obrir a les 16.00, els dilluns i els dijous a les 15.30; i la resta dels dies a l’hora que els interessi als pocs que vagin. Sense voler imposar res a ningú.

I que consti que no és un desfogament (o potser sí una mica) ni un voler fer mal a ningú (per això no dic noms), sinó simplement la defensa dels nostres interessos com a persones que sobreviuen en un mercat cada cop més difícil, competitiu i ferotge. Siguem més raonables.

Sandra Rius Mondéjar

(Vila-seca)