Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Les cartes al director del dia

Whatsapp

Yayos políticos

La orfandad de muchos de los yayos es total en lo que respecta a la política actual y mas desde la jubilación del señor Duran y Lleida que es el último mohicano de la política Catalana con sentido común aunque no ha sabido o no ha podido conectar con los desengañados del señor Pujol y los suyos y les duele haber votado al señor Duran porque su voto no sirvió para nada.

Por eso muchos yayos que al principio les costaba creerse lo del señor Pujol al final no han tenido más remedio que creérselo aunque el trauma que ha significado para muchos de ellos tardara mucho tiempo en cicatrizar porque el desengaño con el señor Pujol es de tal envergadura que se irán con el trauma a la tumba.

Porque los yayos que la mayoría fueron pequeños empresarios y ya están curados de espanto siempre han sabido que los partidos políticos sin excepción nunca se han financiado de la militancia y de las subvenciones del estado y lo de la corrupción era cosa de los otros pero lo que nunca se podían imaginar es que la familia Pujol en pleno también estuviera involucrada.

José Morillo Mármol

(Cambrils)

Més de res

Fa quatre dies que, després d’un llarg pelegrinatge de tres mesos i per fer arribar un nou president al govern de la Generalitat, van ser necessaris els vots d’uns parlamentaris que feia poques hores el candidat que havia de ser investit president havia dit que no havien entès res.

Sembla que la malaltia del rés és encomanadissa, es veu que a tots els candidats que volen presidir el govern de l’Estat espanyol els ha agafat de ple. Els uns i els altres juguen, al tot o res per a poder engrapar el poder, la cadira, la situació i la nòmina que el càrrec els hi donarà i poder accedir, així, a la glòria terrenal, i en la taula del joc, que només ells amb les seves cartes poden fer de banquers i remenar i tallar.

La partida va allargant-se, els dies van passant, les solucions i les promeses que van fer en la campanya, es van deixant o canviant de postura, a mesura que avança la partida per a poder-la guanyar, repartint-se i canviant-se les cartes i oblidant les prometences que de moment i ara per ara queden en res.

Pel que es va veient i el que ens van dient o anem sabent del joc, de la partida, només ens deixen que tinguem notícies de les catxes o fanfarronades que diuen i fan, quasi impossible d’entendre-les.

És del tot convenient que els que triem, tinguem un bon encert en els que són triats per a ser els nostres governants, i els uns i els altres, intel·ligència i competència en comptes de res al cap.

Si estem encertats, els que no tenen feina, els que acaben la prestació de l’atur, els dependents, els que es veuen obligats a deixar la que era la seva llar i la majoria de la societat pobra i més necessitada que està obligada a sobreviure amb moltes mancances, podria ser que se’ls acabés el no tenir res.

Això només ho pot fer el poble en donar el seu vot. Ara per ara, potser haurem d’esperar la pròxima tria. Que sigui com més aviat millor.

Salvador Mestre Domingo

(Riudoms)

Gràcies ‘Patufet’

Gràcies Diari de Tarragona (El Patufet, que li deia el meu pare), vosaltres teniu la culpa que jo conegui el Teatre Principal de Valls. Ja hi he estat dos cops, i, mirant el diari, dijous hi torno!

El primer va ser el concert Orquestra Unesco de Barcelona, impressionant, però el segon... vaig conèixer l’Aupa Quartet, que, com bé ells es van presentar, eren com un bon acudit,... un basc, un madrileny, un cubà i un de Tarragona! Pell de gallina. Com vam gaudir. Van acabar tocant entre el públic!

I aquest dijous toca jazz, «música per als sentiments», li diuen.I de la vostra mà, que ens regaleu l’oportunitat de conèixer petits tresors que tenim a tocar. Que com m’ho faig? Fàcil, sóc subscriptora, retallo la butlleta i la porto a la recepció del Diari, on sempre et trobes la Montse i la Teresa amb un somriure als llavis, i deixo que la sort m’acompanyi!

Mercè Balaguer Bañeras

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También