Les cartes al director del dia

Continuem a la Segona divisió per sisè any seguit

El que hem aconseguit aquest any és molt gran i difícil, poc menys que un MIRACLE. Si hem aconseguit totes les fites dels últims anys ha estat per l’actitud que tenim: no busquem mai excuses i sempre mirem endavant. No creiem en la mala sort…només en el treball diari, el companyerisme, la motivació i la unió entre tots. No som només una suma de nedadors/es que competeixen. Som un equip, un grup unit i cohesionat en uns lligams molt forts, i en uns objectius comuns. Prova d’això és que van venir 5 nedadors a Olot que no competien, només per animar i fer costat. Això diu molt…A n’això se li uneix uns pares i junta que sempre animen, s’esforcen per facilitar les coses i fen-nos sentir còmodes, sabent quina és la seva funció i sense entrar en altres parceles que no pertoquen. Sempre sumant. I els tècnics, en ambició i ilusió, molt units i en una mateixa visió de la natació i filosofía del club.

Tot això crea un engranatge perfecte que fa que es consegueixin coses que semblaven impossibles. Per això, el meu agraïment i homenatge als integrants de l’equip, als protagonistas d’aquesta bonica historia de la permanència a 2ª divisió. gràcies a tots per tot el que m’aporteu cada dia i per fer-me disfrutar amb el que faig

Xavi Matheu

(Director tècnic i entrenador del Club Natació Tortosa)

Teatre a l’escola

El 38è Festival de Teatre Infantil i Juvenil del Baix Penedès ha estat tot un èxit. Patrocinat per la Diputació de Tarragona i organitzat i gestionat pel Centre de Recursos Pedagògics del Baix Penedès, s’ha desenvolupat al Teatre Municipal Àngel Guimerà del Vendrell. Un total de 785 infants i joves de 21 centres educatius de la comarca han recalat al Vendrell i, tot espolsant-se la vergonya i la timidesa, han pujat a l’escenari del TÀG per mostrar-nos les seves arts interpretatives. Alumnes de llars d’infants, d’escoles i d’instituts i familiars dels joves actors i actrius han inundat la platea del TÀG per aplaudir-los i compartir amb ells nervis i aventures.

El Festival respon a una proposta sòlida de treball en català a les aules i el fet de participar-hi proporciona al professorat la possibilitat d’utilitzar una eina pedagògica molt potent per a la millora en el desenvolupament de les habilitats expressives oral, corporal, emocional i artística del seu alumnat, refermant l’hàbit i el valor del treball en equip. Fer teatre també permet treballar la convivència al centre educatiu tot valorant l’esforç de cadascú.

Donem les gràcies públicament a totes aquelles persones anònimes que estimen el teatre com a eina educativa i han col·laborat en l’èxit aconseguit, així com també a les entitats que han contribuït a fer-ho possible.

Maria Nolla Borrell

(Centre de Recursos Pedagògics del Baix Penedès)

Tarragona, una estación lamentable

Soy una persona no catalana pero que, desde antes de tener uso de razón, conozco y quiero Cataluña, y en especial Tarragona y su provincia. Digo esto ya que me parece impresentable que, en los tiempos en que vivimos, la estacion de Renfe de una ciudad como Tarragona, bella y Patrimonio de la Humanidad, carezca de un simple ascensor/montacargas para pasar de un andén a otro, etc...

Mal no, mejor dicho fatal que hiciesen la Estación del Camp tan alejada y sin un enlace directo entre las dos estaciones, que era la suyo unir los trenes de alta velocidad con los de cercanías a los municipios de la Costa Dorada.

Regresando a la estación de Renfe, es lamentable que una estación con tanto tráfico de viajeros, que hacemos transbordo en ella, carezca como he dicho antes de un ascensor, que permita a las personas con movilidad reducida trasladarse de un andén a otro. Me pueden decir que para esto están las personas de apoyo (Atendo), però reconociendo la labor de estas personas, me parece insuficiente para el gran volumen de tráfico que tiene. Cuando hace unos meses hicieron la remodelación de la estación, bien pensaba que lo iban a poner, pero no fue así.

Jesús Velasco Heernández

(Logroño)