Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Les cartes al director del dia

Whatsapp

El necessari compromís de la platja Llarga de Tarragona

A molts indrets del litoral català, constantment s’obren debats a propòsit de la necessita de preservar l’entorn natural, fent-lo compatible amb l’urbanisme, els usuaris de la platja, turistes i els diversos serveis relacionats directament amb la pròpia platja. I a Tarragona, aquest debat fa temps que es va iniciar, sobretot ara fa uns quants anys, arran del projecte de construcció d’un passeig marítim a la platja Llarga. Llavors, moltes veus, encapçalades per la plataforma Salvem la platja Llarga, van ser les que van començar a reclamar, que al litoral de Tarragona es comencessin a fer les coses d’una altra manera. Des de La Sínia, entitat ambiental i de custòdia del territori, estem convençuts que aquest és el camí a seguir, fomentant l’entesa de totes les parts implicades. Aquí a Tamarit, en tenim una bona experiència. Primer va ser la pròpia platja de Tamarit, quan l’any 2004, es va tancar a l’aparcament incontrolat de vehicles que fins llavors, aparcaven arreu de la platja, fins arran de la desembocadura del riu Gaià, espai natural protegit!! I posteriorment, l’any 2012, el tancament de la zona del Vinyet, un espai de platja ocupat il·legalment per quasi 300 vehicles al fort de l’estiu, on actualment la vegetació dunar està recuperant el seu espai. Podem dir que aquí la natura a recuperat el seu espai vital. I la platja de Tamarit, que ha aconseguit el distintiu de bandera blava, segueix sent visitada per milers de turistes, que gaudeixen d’aquest entorn, i que si segueixen oferint serveis turístics amb un més o menys correcte equilibri amb l’entorn. Sempre voldríem millorar algunes coses.

I la platja Llarga, de fa un temps ençà, ha començat també el seu propi procés per arribar a un equilibri entre els usos arran de la platja i la preservació dels espais naturals que encara s’hi conserven. Una aposta decidida de l’Ajuntament i entitats que mereix un reconeixement. I que evidentment, no és fàcil de gestionar, donada la quantitat d’usuaris que té. La fórmula és la bona, preservant espais tant interessants com la desembocadura del torrent de la Bassa Closa i el sistema dunar, limitant l’aparcament descontrolat i mirant de potenciar noves zones d’aparcament més reduïdes i organitzades, facilitant l’ús del transport públic per arribar fins arran de mar. És només així, que aconseguirem tenir un litoral apte per a tots els usos, més ordenat i ecològicament viu.

Hèctor Hernández Socias

(Associació Mediambiental la Sínia)

Soledad

Además de ser el título de una bella canción de los años setenta, son muchas las personas que tienen la sensación de estar solas aún estando acompañadas.

Soledad es la que tiene un niño comiendo en un restaurante con sus abuelos pendiente únicamente de su “tableta”. Sus dedos no dejan en ningún momento de presionar la tecla que corresponde y su mirada se mantiene fija en un punto concreto. Se halla tan ensimismado con el juego que su abuela le hace el viaje de su comida con el tenedor desde el plato hasta la boca. Cuando levanta la vista para contestar a cualquier pregunta que se le formula, su mirada es ausente, triste, melancólica.

Soledad es la que encuentran algunos jóvenes al ir de marcha haciendo vida nocturna ocupando las calles y escucharles decir que salen los fines de semana a divertirse disfrutando de vida social y cuyo fin es embriagarse sin enterarse de lo que han hecho sufriendo una gran resaca al día siguiente.

Soledad es la que sienten el colectivo de mediana edad que aún estando juntos o con amigos, no tienen nada que decirse, no mantienen ningún tipo de conversación salvo la sonrisa que les suscita las diversas tecnologías que les ofrecen sus móviles.

Soledad es la que viven una buena parte de nuestros abuelos. Si viven solos en sus casas, apenas reciben visitas de sus seres queridos, pasan los días y el teléfono no suena, sus familiares no tienen tiempo, trabajan demasiado. Pueden sufrir una simple gripe pero no tienen a nadie que les caliente un vaso de leche o les ofrezca un zumo de vitamina “C”. Si están ubicados en alguna residencia, en muchos casos el tiempo pasa y la presencia familiar es más bien mínima. ¡Cuánto han dado y que poco reciben a cambio!

Visitación Juárez Laiz

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También