Les cartes al director del dia

19 mayo 2017 18:31 | Actualizado a 21 mayo 2017 16:47
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’aigua a les conques internes de Catalunya

En el Pla de Gestió que va treure l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a exposició pública l’any passat es descriu la situació actual de l’aigua a les conques internes de Catalunya (que són les províncies de Girona, Barcelona i la meitat de la de Tarragona).

En el Pla es diu: la precipitació mitjana a les conques internes de Catalunya és de 695mm, que equival a 11.429hm3 d’aigua. Hi ha moltes diferències de pluja entre comarques, ja que hi ha zones en què plou més de 1.000litres/m2, mentre que en altres no arriba ni a la meitat.

L’aportació mitjana d’aquesta pluja als rius segons el Pla és de 2.613 hm3/any, però només usem entre abastament, regadiu i indústria 1.046hm3/any. Dels 2.613hm3 que circulen pels nostres rius, només tenim capacitat per guardar-ne 740hm3, que és la capacitat dels nostres embasaments, molt inferior a les altres conques d’Espanya.

Un exemple és la Conca Hidrogràfica de l’Ebre, que, amb una pluja mitjana similar i una aportació mitjana gairebé igual, té com a proporció per km2 de conca el doble de la capacitat d’embassaments.

La diferència que hi ha entre l’aigua que corre pels rius, de 2.613hm3, i la que usem és de 1.567hm3, 176 dels quals són, segons el Pla, els cabals de manteniment previstos en l’Annex3, o sigui que en podríem embassar quasi 1.400hm3 més, el doble que ara.

Amb anys de sequera segons el mateix Pla l’aportació mínima dels rius només és de 754hm3, però l’ús és el mateix, 1.046hm3 més 176 de cabal de manteniment, o sigui que tenim un dèficit de 462hm3 en un any sec, la qual cosa vol dir que falten embassaments o portar aigua d’un altre lloc.

El que demanem les comunitats de regants és que, abans d’implantar els cabals de manteniment, es facin més embassaments, que s’aprofiti més l’aigua que tenim, aprofitant els 1.400hm3 que van al mar, a part dels 176hm3 de cabals de manteniment, i que es concedeixin ajuts a les comunitats que reguen de riu per poder transformar el sistema de reg per reg localitzat, i que no es perdi el 24% de l’aigua en les canonades en alta per abastaments.

Un bon govern és aquell que administra bé tot el que té, no aquell que ho deixa perdre al mar.

Josep Tombas Magrané

(En representació de 18 comunitats de regants del Camp de Tarragona. Alcover)

El tren, la humiliació i la manca de modernització

Les incidències ferroviàries, els retards i les humiliacions envers els usuaris en el conjunt de la xarxa del tren convencional de Catalunya van molt més enllà del caos ferroviari tradicional.

Són un problema polític de primer ordre. Podríem parlar d’una llarga tirallonga d’incidències negatives que tenen un denominador comú: la manca de voluntat política del Govern espanyol per modernitzar el ferrocarril convencional i donar un servei digne a la població catalana. I atenció, la manca de modernització implica, sobretot, una manca total de manteniment, per part d’ADIF.

Es volen deixar podrir els maleïts «punts negres», els quals són la causa principal de la degradació i els retards de tota la xarxa ferroviària convencional catalana.

Josep M. Loste

(Portbou)

Queralbs

Queralbs (Girona) es un pueblecito de la comarca del Ripollès que se hizo famoso en 2014 porque Jordi Pujol tiene allí una residencia de verano. Según Wikipedia, hay 173 habitantes censados y su alcaldesa, Maria Inmaculada Constans, pertenece a CiU.

La pregunta es: ¿Este pueblo milenario del Valle de Nuria no es realmente una urbanización privada que se mantiene con dinero público?

Andrés J. Moreno Cañizares

(Vila-seca)

Comentarios
Multimedia Diari