Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Les cartes al director del dia

Whatsapp

L’Escola Oficial d’Idiomes aplica la revàlida de la Lomce

He llegit les condicions per inscriure’m al curs C1 de Francès. He quedat meravellat quan se’m demana una prova d’accés quan ja tinc aprovat el cinquè curs. A més, pel que he vist a la informació de l’escola, aquesta prova és idèntica a la que vaig fer per obtenir el nivell B2. És que l’anterior examen no valia?, es tracta de repetir el mateix examen?

És realment una revàlida inspirada en la Lomce. Se m’ha dit per telèfon que els alumnes del curs 2015-16 no l’han de fer. Els dels cursos anteriors són de segona categoria? Si la finalitat de la revàlida és evitar l’excés d’inscrits, es podrien buscar altres solucions.

En fi, crec que aquesta revàlida és del tot improcedent i, per tant, cal suprimir-la.

Joan Bassa Fàbregas

(Valls)

El Metropol i el Banc d’Espanya, la cara i la creu

La felicitació, com la crítica, per a qui se la mereixi. L’actualitat cultural tarragonina ens ha portat la bona notícia del desencallament de l’acord de l’Ajuntament amb la família de l’arquitecte Josep Maria Jujol per ubicar el seu llegat als pisos de sobre del teatre Metropol, cosa que de passada evitarà que no es malvenguin (alerta, que al pas que anem ens poden arribar a vendre fins els calçotets), i en farà possible la rehabilitació que esperem –tot s’ha de dir– que no sigui un altre bunyol.

Davant el termini de la inversió prevista fins a 2019 (’cuán largo me lo fiais’), haurem de demanar als nostres sants patrons que vetllin perquè sigui una realitat i no un altre fiasco com el Banc d’Espanya.

Tirar endavant la no tan brillant idea d’obrir el jardí del darrere del Banc d’Espanya per a l’alegre i lliure gaudi de la ciutadania, obviant la desprotecció i degradació que comportarà la mesura (això si més endavant no t’hi entaforen una terrassa de bar per variar, no donem idees), mentre l’edifici continua tancat amb futur incert (com a museu dels despropòsits no estaria malament), gràcies a l’evident i endèmica manca d’imaginació que impera en la nostra política municipal. La casa per la teulada. El cost de quinze mil euros previst per a l’arranjament hauria de reservar-se per a l’establiment de l’Arxiu Jujol anunciat, que fa més falta. Tota la superfície que ocupa aquest petit espai enjardinat, no seria cap disbarat haver-la de sacrificar en una hipotètica ampliació de l’edifici per bastir-hi un macroequipament cultural.

Joan Aragonès

(Tarragona)

L’estafa invisible

T’imagines que tota la vida haguessis estat estafat sense adonar-te’n? Que tot el que has comprat des de petit hagués estat programat per tal que fallés? Que bona part del continent africà s’hagués convertit en un abocador de residus internacional? Que tot això estigués afectant el medi ambient d’una manera irremeiable? Doncs tot això, que pot semblar el guió d’una pel·lícula d’acció, és el que està passant des de fa més de 100 anys.

Tot va començar la nit de Nadal de 1924, quan els fabricants de bombetes de tot el món van limitar la seva durada a 1.000 hores. A partir de llavors, tot va anar rodat: van deixar de fabricar les mitges de niló perquè duraven massa, les impressores van incorporar un xip per espatllar-se a les 10.000 còpies, els mòbils van començar a fallar amb una certa freqüència... I així successivament fins al dia d’avui. Canviar és possible però, per fer-ho, cal deixar de banda la idea que, per guanyar diners, tot s’hi val.

Gerard Domingo Ferré

(Constantí)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También