Les cartes al director del dia

Opino por cortesía

Recientemente el Govern y Miami acercaron posturas para la apertura del CAP las 24 horas. Anteriormente, en el pleno de abril, el Ayuntamiento de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant aprobó una moción por unanimidad de todos los grupos municipales con representación, en que se pedía que el servicio del CAP quedara abierto ininterrumpidamente. El acuerdo del pleno se trasladó al Departamento de Salud, a los Servicios Territoriales de Salud y a los grupos políticos del Parlament de Catalunya.

Cada municipio argumentó su petición con sus legítimos criterios. A la petición de Miami se le dio una cumplida satisfacción publicada en el Diari de Tarragona. A la petición de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant no se le ha dado ninguna satisfacción en ningún medio de comunicación escrito.

Opino que si se publican las dos peticiones, se deben dar cumplidas explicaciones a ambos municipios y no solamente a uno.

Opino que los ciudadanos y las ciudadanas de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant debemos tener conocimiento de las posturas de las autoridades ante nuestras peticiones, al igual que otras poblaciones.

Antonio Lizana Gómez

(L’Hospitalet de l’Infant)

Entre tots, per què no hi posem una mica de seny?

Potser direu o pensareu que sóc una mica tossut i fins i tot un cap quadrat, tocant segons quins temes quan escric quatre ratlles per ajudar a omplir la pàgina La voz del lector del Diari de Tarragona i al qual agraeixo el detall que tenen de publicar-me’n ben sovint. Dit això, també he d’afegir que aquest defecte s’ha fet més palès a mida que han anat passant els anys, però ja no puc fer-hi res (82). I ara anem al gra. Per enèsima vegada llegeixo en un diari l’arxisabuda expressió de «libertad de expresión» com la màxima dita per definir la democràcia.

El que ningú no especifica de forma definitiva i clara és l’abast d’aquesta llibertat esmentada. Més ben dit, no ens hem de creure que tothom pot fer el que li dóna la gana... La democràcia no és xauxa! La democràcia no és la llei de l’Oest! La democràcia té unes ordres, unes regles i unes lleis! La democràcia no és campi qui pugui! La democràcia ha de rebutjar totalment l’insult, l’agressió, la burla, el menyspreu!

No entra per mi, dins d’aquesta democràcia d’ara, insultar i escopir les forces públiques, xiular l’himne nacional, cremar la bandera espanyola o la foto del Rei, entre altres accions, com sembla que ha passat en algun indret de Catalunya aquesta diada de l’Onze de Setembre. Hi ha altres maneres més pacífiques i menys violentes de protestar, queixar-se o reivindicar uns drets. Tot això caldria evitar-ho si volem que Espanya –com fins ara– consideri els catalans com a gent de seny... i pau.

Pau Odena

(Tarragona)

Vila-seca era Villaseca

Según la información (recogida desde el año 1842) del Instituto Nacional de Estadística (INE), Vila-seca se llamó Villaseca hasta el año 1857. Desde 1857 y hasta 1981 la población se llamaba Vilaseca. En el año 1981 se hizo el cambio a Vila-seca i Salou. Y finalmente, desde 1989, después de la segregación de Salou, el nombre oficial (que no original) es Vila-seca. A mí personalmente el nombre actual de Vila-seca (con el guión) no me gusta. No estaría mal volver al nombre de Vilaseca, o incluso al nombre más original, Villaseca, el más antiguo.

Andrés J. Moreno

(Vila-seca)