Les cartes al director del dia

La vestimenta sí que importa

Ja fa anys que vaig tocar el tema i, en lloc de millorar, ha empitjorat. Una carta de La Vanguardia m’ha cridat l’atenció i m’agradaria donar la meva opinió, si se’m permet.

Ho sento, però no estic d’acord que amb la suada frase de «libertad de expresión», sigui de la manera que sigui, tothom tingui dret a fer el que li dóna la gana. Una frase de l’altre dia deia... «libertad de expresión, sí, siempre que no ofenda, perjudique o menosprecie a los demás».

A vostès no ho sé, però a mi, seure per veure La Traviata al Liceu i tenir al costat un individu amb una atrotinada samarreta anunciant Coca-Cola, amb calça curta i xancletes de platja... què voleu que us digui! O que la infermera d’Urgències, m’atengués – millor que no faci falta – sols un davantalet blanc i vestint sols unes calcetes de color rosa... Bé, això potser no em desagradaria tant! I així podríem esmentar cents d’exemples.

Ara seriosament, encara que «el hábito no hace al hombre» (o monje), crec que s’hauria de tenir respecte pels altres.

Tampoc s’hauria de barrejar l’estatus social d’un polític amb un serraller, ni a un metge amb un escombriaire. Amb la moderació, en tindríem prou! Saber adaptar-se als moments, llocs i circumstàncies, seria una intel·ligent decisió, que tothom hauria de respectar. No es pot anar sempre per lliure i contra corrent, senyors meus, encara que això sembla que agrada a molta gent.

Pau Odena

(Tarragona)

Ni machismo ni puritanismo

Gracias a la actriz Melani Olivares podemos recuperar algo más el aprecio al cuerpo humano en su integridad. Ella ha subido a su cuenta de Instagram una foto de su prometido enseñando el trasero, con el comentario «…como pa no casarse…» Que no nos digan a los varones que hagamos lo mismo con nuestra pareja que obramos mal, como todavía critican muchos reprimidos, con la excusa de que es machismo. ¡Que cunda el ejemplo contra esa ola de puritanismo que quisiera impedir hasta el más natural «destape»! Hasta los padres de la Iglesia primitiva decían que no había que avergonzarse de ver lo que Dios no se había avergonzado crear. ¡Cuántos fariseos han proliferado después, que cuelan un mosquito y se tragan un camello!

J. Mit Pau

(Barcelona)

No anava tan errat el personatge

Fa una trentena d’anys que un destacat personatge de la vida pública catalana, va dir en llengua castellana –l’ocasió així ho exigia–, que «...limpio, limpio, limpio, no hay nadie». A mi, francament, em varen sobtar aquelles paraules tan contundents, tenint en compte que en aquells temps, aparentment almenys, no es cisava tan intensa i descaradament com ara.

Segur que més d’un conciutadà hi ha d’haver entre nosaltres que pugui anar amb la cara ben alta i neta, sobretot neta, vaig pensar. Però el que són les coses, passats els anys, hom ha anat veient que no anava tan errat com semblava l’autor de «...limpio, límpio, límpio, no hay nadie».

Pere Serra Vilas

(Tarragona)

Desplome inversor en Cataluña

La inversión extranjera en Cataluña ha sufrido una caída histórica del 60% en el primer semestre de 2016. Usar el adjetivo histórico está justificado ya que nunca antes la economía catalana había sufrido un desplome de la inversión tan importante, una pésima noticia que quizá no sea sorprendente. ¿Usted invertiría en un lugar donde sus gobernantes animan todos los días a saltarse la legalidad, puede quedar fuera de la Unión Europea y separarse de su principal mercado de 40 millones de potenciales clientes que es el resto de España?

Miguel Torres

(Lleida)