Les cartes al director del dia

El nou nom de Convergència

La proposta per al nou fundat partit és: Partit Democràtic Europeu Català, i abreviat, PDECAT. El veig com força complicat i difícil de memoritzar, com un travallengua.

Com ens pensem que en dirà el poble?: Convergència. És el millor nom; sense additaments. O si es vol: Nova Convergència o Convergència 2. Ni cal demòcrata ni Catalunya, ja se sap! Ben atentament.

Francesc Font de Rubinat

(Reus)

Les famílies monoparentals estem desemparades

El passat juny vaig dirigir-me al Servei d’Atenció a l’Estudiant de la Universitat Rovira i Virgili per informar-me si hi havia alguna beca a la qual pogués optar (val a dir que estic al tercer curs de la carrera i, tret de la Matrícula d’Honor pel batxillerat, no he gaudit de cap altra reducció).

Vaig informar la secretària de les meves dades, destacant que la meva família és monoparental.

Per a la meva sorpresa –o no tant–, la seva resposta va ser que les reduccions per famílies «especials» només són per a famílies nombroses.

La mateixa resposta vaig rebre quan vaig fer-me la targeta d’autobús que utilitzo diàriament per anar de Reus a Tarragona, i quan em vaig interessar per la targeta «Superfamílies» de Carrefour gràcies a la qual únicament les famílies nombroses, un cop més, gaudeixen de descomptes en cada compra.

Les famílies monoparentals ens sentim completament abandonades. Estem excloses de l’organització social i no reconegudes com un altre tipus d’estructura familiar.

Tot i que una família monoparental pot resultar de la separació dels progenitors, també pot derivar de la mort d’un d’ells.

En aquest cas, mantenir un fill amb un sou i sent l’únic adult de la família pot resultar molt complicat.

No diré que mai he gaudit de cap reducció perquè mentiria –l’Escola Oficial d’Idiomes i Renfe ens tenen en consideració–, però en aspectes de més magnitud, restem oblidats. Potser, en el fons, la societat segueix volent i apostant per una estructura familiar tradicional.

Carla Clúa Alcón

(Reus)

El seny ha tornat a Salou

Llegeixo realment sorprès, però a la vegada satisfet i content, l’article que diu «Bye bye, Saloufest» Ja era hora que l’alcaldia, autoritats, hotelers, comerciants i el poble en general de Salou, recuperés la imatge de ser la millor vila de la Costa Daurada per a passar les vacances d’estiu en un ambient totalment familiar.

S’ha de tornar als matins a la platja, dinar, fer la migdiada –si cal– i a la nit, després de sopar una estoneta a la discoteca i a poder dormir sense música ensordidora, ni crits ni sorolls.

Segons tinc entès, la majoria de veïns aplaudeix i està d’acord amb la decisió, però, és clar... si jo tingués un bar de copes, un local d’oci nocturn o un xiringuito... potser no ho estaria tant. De tota manera, tot aquest tinglado estiuenc de l’empresa I Love Tour, empresa promotora de Saloufest, tan bo, tan bo no ho deu ser... Lloret de Mar, es nega a acollir-lo. I segurament –penso jo– tampoc ho farien Palamós, Platja d’Aro ni Blanes...

I ja no es tracta del soroll, la música i el rebombori a plena matinada, sinó de les dotzenes d’actes totalment incívics... com poden ser anar borratxos i mig despullats pel carrer, practicar el sexe sense miraments a la vista de tothom, orinar i defecar a qualsevol recó, no respectar ni places ni passejos, ni jardins i destrossar a la poca solta el mobiliari urbà.

Solou, mentre ells gaudien de les seves vacances, era com reviure les nits de Sodoma o Gomorra (segons la Bíblia, jo no hi era). Ho sento per aquests noiets i noietes del Regne Unit, que no venien –tal com diuen– precisament per descansar i prendre el sol.

S’hauran de buscar un altre indret –potser algun país africà– que també són barats, tenen platges i sol i, fins i tot, animals salvatges. Ja vindrà d’uns més!

Pau Odena

(Tarragona)