Les cartes al director del dia

Amb Internet sense control no anem bé

Estem farts de sentir que cada vegada més i amb més rudesa les webs difonen sense cap mesura ni control imatges de tota mena de fets… robatoris, pallisses, empaitades, assalts, violacions, etc. Mira que és morbosa i maleïda la gent! Si sou tan diabòlics... filmeu i guardeu-vos els vídeos per a vosaltres, que nosaltres no n’hem de fer res ni ens interessen les vostres salvatjades. La llàstima és que tothom que té un mòbil –i qui no en té avui dia– pot fer-ho sense cap problema.

Ara –segons tinc entès– han arribat la moda dels vídeos protagonitzats per pallassos diabòlics… l’últim aquí a prop (a Alcover) armat amb una serra mecànica i que diu que sols ho fa per fer por als veïns… Serà ximple? Està bé del cap? No té cap altra cosa a fer? Els seus amics estan tan guillats com ell?

Em pregunto molt seriosament, si seguim així, on arribarem? Haurem de sortir amb l’escopeta sota el braç per passejar? Diuen que alguns d’aquests pallassos volen imitar els herois dels còmics… I jo dic que els herois dels còmics no han de sortir de les pàgines de la revista… tant se val que siguin d’àmbit mundial com Batman, Superman o Spiderman o nacionals com El Capitán Trueno, El Guerrero del Antifaz o El Jabato. I encara dic més, els pallassos, al circ, però ni al carrer ni al Govern, ni al Congrés dels Diputats.

Pau Odena

(Tarragona)

El plagi: mala praxi o delicte?

Que trist quan vas a buscar l’article de recerca d’un vell company per llegir-lo i passar una bona a estona i trobes que la revista ho ha retirat per plagi. Que decebedor és saber que el problema no era el plagi sinó la falsificació de la recerca. Falsificar una recerca suposa fer ‘recerca creativa’; és a dir, inventar els resultats i extreure conclusions sobre una falsa realitat. La persona que investiga s’estalvia tot el treball de camp i es dedica a descriure la seva pròpia realitat còmodament des del seu despatx. Això té alguna utilitat social o científica? La resposta és no. Sí que té utilitat personal, ja que augmenta molt la productivitat i el currículum. I, amb un currículum inflant de manera tan creativa entrem en un altre tipus de falta que ens ha de preocupar a tots. Perquè, què fa una persona que investiga amb el seu currículum? Es presenta a convocatòries en l’àmbit de la universitat o de la Generalitat per aconseguir finançament públic per fer més recerca. La competència en igualtat de condicions desapareix quan una persona aporta un currículum fruit de pràctiques de ‘recerca creativa’ i sense un mínim d’ètica professional.

I aquí és quan el tema del plagi passa de trist a preocupant; perquè ja no estem parlant de plagi sinó de falsificació documental per accedir de manera fraudulenta a fons públics. Però, tranquils, en un país ple de Bárcenas o Correas, una persona així pot acabar presidint la Comissió de Plagi i Bones Pràctiques a la seva facultat o central de treball.

Teresa Torres

(Tarragona)

La sinrazón

En el debate de La 1, argumentaba la diputada de Podemos que la voz del pueblo hay que escucharla dentro y fuera del Parlamento. Yo no encuentro la razón, o mejor lo diré como decía Feliciano de Silva: «la razón de la sinrazón que a mi razón se hace, de tal manera mi razón enflaquece, que con razón me quejo de la vuestra cordura». Y digo esto porque anteriormente tuvo Podemos la ocasión de hacer caso al pueblo que estaba harto de los recortes y corrupción y no quería un nuevo Rajoy. ¿Cuál fue la sinrazón que nos ha llevado hoy a que gobierne Rajoy? El PSOE, Ciudadanos y Podemos presentaba un fuerte gobierno de cambio. Decidme, si ello es posible, cuáles fueron las razones de Podemos para desoír la voz del pueblo que hoy apoyan con tantas pancartas.

Yo también creí en el cambio, y en las votaciones municipales voté a Podemos. ¿Me equivoqué? El tiempo lo cura todo.

José María López Rubio

(Altafulla)