Les cartes al director del dia

La reforma horària és urgent

El canvi d’hora del passat 29 d’octubre és una mesura que no acabo d’entendre, ja que es pot posar clarament en dubte un, suposat, estalvi d’energia. Per contra, més que l’obsessiu canvi d’hora, el que cal plantejar-se de debò tota la societat –juntament amb els poders polítics i les administracions ben coordinades– és endegar d’una vegada per totes una reforma horària racional que permeti fer possible allò que tan s’escolta als mitjans de comunicació: la conciliació de la vida laboral i familiar. Lògicament, perquè la reforma horària sigui profitosa i efectiva calen grans dosis de voluntat política i una millora general del transport públic, fonamentalment el tren convencional. No pot ser que la gent perdi tant de temps en els desplaçaments cap a la feina. Per altra banda, considero que no s’aprofiten prou les noves tecnologies, per tal de transformar-les en l’element cabdal de la nova economia col·laborativa.

En síntesi, que si volen avançar de debò, en el sentit de fer possible, de manera real, la conciliació de la vida laboral i familiar, cal assumir grans dosis de voluntat política i, alhora, fer servir les noves tecnologies d’una manera molt més profitosa per al bé comú.

Josep M. Loste

(Portbou)

Madre soltera y sin ayudas en Reus

Se llama Isabel, es madre soltera, joven, luchadora, trabajadora y en paro. Tiene una hija pequeña de cuatro añitos por la que no recibe ayuda ni manuntención por parte del padre. Y el padre de la criatura es un señor (por decir algo) con trabajo fijo y unos ingresos anuales superiores a los 70.000 euros. Pero ha decidido no pagar nada y parece que la Justicia no acaba de funcionar correctamente, una vez más.

Isabel ha tenido un trabajo temporal en verano y después ha solicitado el subsidio por desempleo que ha sido denegado por el Ministerio de Empleo y exactamente ha sido denegado el pasado 25 de octubre de 2016 por el director provincial D. Fco. Javier Calejero Lopez, con la siguiente explicación: «no tiene usted a su cargo al menos cónyuge, hijos menores de 26 años [...]». Las administraciones fallan, el sistema falla, el padre falla, la Justicia falla y de nuevo todo funciona mal en Reus. Y mientras tanto, hay una madre soltera, sin trabajo y sin ayudas, y con una niña pequeña, que sufren las consecuencias de un sistema terriblemente obsoleto. ¿Hasta cuándo?

Andrés J. Moreno

(Vila-seca)

Jardineres i pedrots, atemptats estètics

Altafulla oficialment és vila artística patrimonial i disposa d’un seguit de precioses platges familiars a la seva badia natural, a ponent, terme de Tarragona, que fou de Tamarit. L’obsessió malaltissa per expulsar els cotxes, en ambdues zones, en degrada les estètiques: són les jardineres de metall oxidat al llarg del c. de l’Hostal i Martí d’Ardenya; a la creu dels ravals històrics, amb algunes cases de comerciants del s. XVIII. En el cas del segon carrer, malmeten la magnífica intervenció de pedra impermeable amb rectangles de còdols, segons el model perfeccionat del c. Lleó de la Vila Closa; un model –ara gran pedaç– per a futures intervencions pendents: especialment al c. Nou i al c. de Sant Martí, que concentra aquells casals; i a les pujades vers la municipal i tan castellera plaça del Pou. La millor destinació per a tanta jardinera ‘de disseny’? Ubicar-les a tantes places altafullenques mancades de tota personalitat. Un mal menor.

Per tal de prohibir el dret històric a aparcar a la platja de l’Espigonet, uns pedrots i una cadena barren el pas –també als serveis d’urgència– al camí de la que fou fàbrica de la Roca de Gaià. Recentment, un seguit de nous pedrots completen l’expulsió de cotxes, ja dins de Tamarit, amb autoria indefinida, al camí adossat a la paret grafitada que resta d’aquella fàbrica, el solar de la qual, per cert, seria una magnífica solució per recuperar aquell indret.

Fonxo Blanc

(Altafulla)