Les cartes al director del dia

La Muntanyea del Lloritu i el Santuari de la Mare de Déu de Loreto

Si no fos pels temps de desassossec que vivim, amb tanta i tanta ignorància, neciesa, maldat, cobdícia, guilladures desvergonyides i temors, en clara prova que la nostra també serà molt bona terra però que per ella hi corre massa mal feram, s’esdevindria incomprensible a tothom seriós això que l’acreditat Institut d’Estudis Catalans i el no menys preclar Ajuntament de Tarragona, ¡La Ben Pispada!, s’afanyin a trastornar-li la seva advocació i nom propi al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, tacant-lo amb aquest infeliç pegot carrincle d’Ermita del Lluritu.

L’Evangeli diu que serem coneguts per les nostres obres: doncs, bé, els fets irrefutables són que els qui estan designats per cercar curosament l’interès general i la concòrdia i la prosperitat que l’acompanyen, no compleixen el mandat rebut sinó que dediquen els seus esforços i tots els nostres diners en emborbollar-nos el present i el futur, planificar cops d’estat, pixar-se en la raó, les lleis i els tribunals, crear i regalar banderes, somiar en fronteres i masses subordinades, annexar-s’hi territoris del mateix país, defugir les responsabilitats que la Justícia els reclami, seguir ratant l’erari públic… i que els santuaris es quedin en senzilles ermites i que a la Mare de Déu de Loreto i a les batejades sota la seva advocació siguin dites «Lluritu». Quelcom no ens rutlla com caldria, certament, i seria bo esbrinar-ho abans que es faci tard.

Acabant, qui vulgui saber-ho gairebé tot respecte al tarragoní Santuari de la Mare de Déu de Loreto, àdhuc el nom de l’arquebisbe que va posar la primera pedra de la seva construcció, el 5 de maig de 1957, i poder discernir llavors entre allò que és la Muntanyeta del Llorito i el Santuari de Loreto, disposa d’una magnífica publicació de Josep Adserà Martorell: Història del Culte a la Mare de Déu de Loreto – El seu Santuari de Tarragona. Tarragona 1996, que edità l’Associació Amics de Loreto de Tarragona.

Daniel Espnuy Robles

(Tarragona)

El preu de la felicitat

En l’època de Nadal, tots ens engresquem amb la compra de loteria. Tot i que som conscients de la dificultat que hi ha en què ens toqui, que són una entre 100.000 hi ha una força que ens empeny a comprar-ne. Aquesta força no és res més que la recerca de la felicitat.

Quan comprem un número de loteria es desperta en nosaltres tot un món imaginari d’il·lusions que volem complir. Des del moment que adquirim el dècim fins al dia del sorteig, canviem els pensaments foscos dels nostres problemes per pensaments positius per allò que farem quan ens toqui el premi. Quan tenim problemes a la feina pensem a plegar o baixar la jornada laboral, quan no arribem a fi de mes a fer un viatge o pagar la hipoteca i, així, moltes coses més.

Tot i saber que el més probable és que no ens tornem rics, aquests 5 euros no els llencem, els invertim en mesos o setmanes de felicitat.

Sheila Garcia Morales

(Les Borges del Camp)