Les cartes al director del dia

19 mayo 2017 16:51 | Actualizado a 19 mayo 2017 16:51
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les reflexions de la senyora Aragonés

He llegit la carta que li ha dirigit la Sra. M. Elisa Aragonés, «Reflexiones para el 2017»; encertada de dalt a baix. Difícilment es podia condensar millor!

Però resulta impossible resoldre res quan els que manen estan tan condicionats per la corrupció i l’amiguisme. Els corbs continuen dirigint-nos i malauradament seguiran al poder per la voluntat d’una majoria i per les incompetències de la resta; els interessos partidistes emanen per sobre de qualsevol altra consideració. Vet aquí l’autèntica realitat d’aquesta Espanya dirigida per mediocres i amb una oposició «de tres al ral».

Totes les mancances tindrien solució si no existís la corrupció i l’amiguisme que no els interessa combatre per no sortir-ne retratats a totes les portades dels periòdics i dels telediaris internacionals.

Els desitjos, Sra. Aragonés, tots! Però la realitat és una altra quan l’alt poder judicial queda diluït pel poder polític. I a la resta dels jutges –sens dubte, competents i defensors de la llei– se’ls nega la possibilitat de disposar de mitjans per poder investigar des dels insuficients pressupostos generals de l’Estat que se’ls assignen. Un país sense justícia és un país sense llei!

I vostè ho encerta de ple quan escriu: «la falta de justicia por carencia de medios y por amiguismos...»

Anton Monner

(Gandesa)

Sócrates

De ser ciertas las pocas noticias legendarias sobre Sócrates (Alopere, Atica, 470 aC - Atenas, 399 aC) la profesión original de Sócrates hubiera tenido que ser, a consecuencia de su linaje, la de picapedrero.

Hijo del escultor Sofronisco y de la comadrona Fenareta, abrió una escuela de filosofía. No dejó nada escrito. Toda su vida se jactó de ser pobre, y como sostuvo que la riqueza y todo afán de lucro eran éticamente indeseables, negándose por ejemplo a cobrar sus lecciones.

Cuentan que, pese a su gran fama, su indigencia fue tal que su esposa Xantipa trabajó como lavandera para mantener a la familia. Hablando de la juventud decía Sócrates: «Los hijos ahora son tiranos, contradicen a sus padres, tiranizan a los maestros».

Su discípulo Platón redundaba en las opiniones de su maestro: «Faltan el respeto a los mayores, desobedecen a sus padres, desdeñan la ley, se rebelan en las calles inflamados de ideas descabelladas. Su moral está decayendo».

Acusado Sócrates de haber honrado a otros dioses que no eran de la ciudad, de corromper a la juventud con sus enseñanzas, fue condenado a muerte bebiendo la cicuta. Fiel a las leyes, a pesar de aconsejarle para evitar cumplir la sentencia, rechazó el ofrecimiento. En compañía de sus amigos, tomó la cicuta. Conversando con ellos, expiró.

F. Ortiz de Pinedo Mendiluce

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari