Les cartes al director del dia

Lista de corruptos

En el programa La Noche de TV24 dieron hace pocos días la lista de las personas imputadas por delitos de corrupción en cada una de las autonomías.

Las comunidades autónomas con más procesados son:

Cataluña, 303 (aquí ganamos por goleada); Andalucía, 153; Madrid, 145; Canarias, 105; y Cantabria, 100.

Y las comunidades autónomas con menos procesados son:

Navarra, 0; Murcia, 4; Extremadura, 5; Aragón, 7; y Castilla y León, 9.

Cargos públicos juzgados por corrupción: 1.378. Personas condenadas: 399. En prisión: 87.

Llegamos a la conclusión que si fuera por delitos de cargos públicos no necesitaríamos prisiones, porque si de 1.378 casos juzgados, van 87 a prisión, se podría hacer un arreglillo para que hicieran algún trabajo para la comunidad, aparte de devolver lo que tocara, y todo arreglado y perdonado. La mayoría de personas no desean verlos en prisión, sólo piden que devuelvan lo robado y que paguen con algún servicio la ofensa. Lo que sí gustaría es que la Justicia pudiera actuar con más celeridad, porque están hartos de ver a personas por la calle que hace años deberían estar entre rejas. Ellos sabrán a quién se refieren.

M.ª Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)

Culpables o responsables?

Un germà de la meva àvia, que era pagès, matalasser, músic i barber, sempre comentava que mentre remullava i afaitava els clients asseguts a la cadira de braços i dels que esperaven per agafar el seu lloc, mai no va sentir una conversa que cap d’ells es fes responsable dels seus desencerts en els seus negocis, en les seves convivències familiars entre mares i fills, ni de les seves desavinences amb cap dels seus treballadors, arrendadors, mossos i jornalers.

Sempre va sentir a dir que les empreses que van dur a terme, i que van fracassar, les collites que no van anar bé i els familiars que es van esgarriar, cap dels parroquians se’n van fer mai responsables. El mal temps i el mal cap o el cap buit dels qui no van complir amb les seves obligacions sempre eren els culpables de les seves penúries. Mai cap d’ells va confessar la seva incompetència, la seva poca traça, els seus escassos coneixements ni la seva culpabilització.

Així era i continua sent la manera de ser, fer i pensar per a la majoria de persones que formen la societat actual. Estem convençuts que som i actuem amb el màxim rigor i coneixement, i quan els nostres projectes ja siguin de treball o familiars fracassen, sempre carreguem la culpa a terceres persones, als nostres governants i al sistema que està implantat en la societat.

Això no vol dir que molts cops els representants a qui donem el vot, pensant que seran uns bons administradors, ens surtin uns irresponsables dins de l’organisme que haurien de controlar i que les seves activitats que duen a terme no s’ajustin al marc legal, aprofitant el càrrec per als seus interessos particulars.

Ara bé, quan jutgen càrrecs públics que han comès o estan imputats en alguna irregularitat i per la manya del seu advocat no acaben de ser condemnats, pregonar que són uns homes intel·ligents per burlar la justícia vol dir que no reconeixem la nostra responsabilitat del dia que vàrem donar-los la nostra confiança.

Uns i altres podem ser simpatitzants i podem creure lliurement en qualsevol opció política i en els homes i dones que les dirigeixen i vulguin optar al poder per conduir i administrar els béns del poble, sempre que les seves activitats siguin i s’ajustin a la legalitat vigent, però mai perdonar i voler amagar cap de les seves malifetes, tant si són del partit en què vàrem confiar, com els de la ideologia més oposada.

No actuar en conseqüència dels fets i quan ens convé posant el cap sota l’ala, no serveix ni servirà mai per millorar la convivència del conjunt de la societat amb què ens ha tocat conviure. Ser responsable és condemnar tots els culpables.

Salvador Mestre Domingo

(Riudoms)