Les cartes al director del dia

19 mayo 2017 16:19 | Actualizado a 24 diciembre 2019 23:11
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Que no passi amb la Casa de l’Espina com amb la Casa de la Mantellina

Després de constatar el deplorable resultat de la reforma de la façana de l’edifici anomenat Casa de la Mantellina, situat al núm. 113 de la Rambla de Tarragona, un no pot menys que lamentar que no s’hagi pogut evitar. Si aquest edifici hagués estat catalogat com a ‘patrimoni arquitectònic’ per l’Ajuntament –com n’hi ha alguns que ho han merescut per la seva singularitat–, no s’hauria permès modificar la seva façana. Quina llàstima en aquest cas.

És per aquest lamentable fet que em permeto recomanar a l’Ajuntament que s’afanyi perquè aquest llastimós fet que s’ha produït a la Casa de la Mantellina no es repeteixi. Que ara no passi amb la casa del costat, al núm. 115, la Casa de l’Espina, que també és projectada pel mateix arquitecte, Josep Ferrer Bosch, perquè qui sap si tampoc està catalogada.

Jo em pregunto si per no estar catalogat, és permissible autoritzar que es cometin veritables disbarats.

Carles Carcolé Vidal

(Tarragona)

Continuem treballant a la Part Alta

A finals dels anys 80, la Part Alta de Tarragona estava en ple procés de degradació; feia vora 40 anys que no es feia cap actuació concreta i el barri se’n ressentia. L’any 1989 vam crear l’associació La Catedral a la Part Alta, amb l’objectiu de solucionar els problemes existents. Els tres primers temes que vam abordar foren l’urbanisme, la salut pública i la seguretat ciutadana. Aquest últim aspecte era cabdal i vam crear patrulles urbanes per ‘netejar’ una zona de carrers molt degradats. Els veïns de la Part Alta no ens podem conformar, ja que encara queden coses molt importants per fer. La Part Alta és des de fa uns anys el barri on, per les seves circumstàncies tant històriques i socials com urbanístiques, els carrers, places i moltes cases no estan en el millor estat de manteniment i conservació. També d’un temps ençà l’incivisme i brutícia a la via pública és poc menys que vergonyant, per la proliferació de bars i restaurants. I la inseguretat, per descomptat, les autoritats competents l’han de millorar molt. Com també la proliferació de pisos turístics, els quals estem sospitant que volen fer a la zona de Ponent, a l’altra banda del Mississipi. Zona de llevant, bars, pubs i marxa. Acabo dient que els propietaris de pisos ja no els lloguen, el negoci són els pisos turístics. La pela és la pela i el veí que es foti!

Jordi Ferré i Fibla

(Tarragona)

Ñus que quieren ser devorados por los leones

¿A dónde queremos llegar en este país? No sé, pero muy lejos no, al contrario, diría que queremos volver a la época feudal. Lo quieren nuestros gobernantes y los dueños de las multinacionales es vivir a todo trapo mientras nosotros ‘siervos y campesinos’ les llenamos los bolsillos.

Esto no es lo peor, lo más grave y penoso es que encima nosotros, que somos como ‘ñus’, nos morimos de envidia cuando nuestro vecino o amigo tiene un trabajo fijo. Todos los ‘ñus’ han de ir en manada y que ninguno destaque, si no, que se lo coman los ‘leones’. ¡Qué es esto de tener un puesto fijo mientras hay cuatro millones y pico de parados!

Yo vivo con un ‘ñu’ que trabaja hace 25 años como estibador en el Port de Tarragona y ahora los ‘leones’ se lo quiere comer porque dicen que gana mucho dinero y trabaja poco. Asumo que se lo comerán pero lo que más me indigna es que el resto de ‘ñus’ se alegraran y disfrutaran de la comilona de estos ‘leones’.

Ya ha empezado la cacería contra los estibadores de los puertos españoles, correrán hasta desfallecer para no ser cazados y posiblemente serán devorados por los ‘leones’, pero yo como mujer y esposa de un ‘ñu’, siempre me alegraré de que mi vecino o mi amigo tenga un trabajo fijo.

Asu Castro Pérez

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari