Les cartes al director del dia

Cal limitar els mandats dels polítics

Abans, quan un empresari o propietari treballador i pare de família anava malament econòmicament en el manteniment de la seva empresa i casa, la veu del poble acostumava a predicar que en Tal ‘anava d’Herodes a Pilats’ i que ‘tenia l’aigua al coll’. Encara que normalment no hi havia molts perjudicats per culpa de la seva manca de bona administració, s’anunciava la seva posició posant en alerta els seus possibles compradors, venedors i fiadors per tal que no fossin enganyats.

Encara que el poble prediqui pel que coneix, i suporti que els seus governants no sàpiguen allà on van, i que la majoria estiguin emmerdats fins al coll per robatori i corrupció, només la justícia ben administrada pot condemnar les seves malvestats i fer-los retornar el que han robat.

És del tot convenient que els polítics governants que queden sans i nets de corrupció, que en són molts, més faltaria, actuïn amb responsabilitat i honradesa i dediquin els seus esforços i coneixements al benestar de la societat que els ha donat el poder, no desafiant el poder judicial que ara per ara és l’arrel principal i únic de poder, per tenir tots una convivència assossegada i còmoda.

Per començar, que siguin capaços, a més d’altres modificacions de qualsevol Constitució, d’incloure en totes, en la vella o en la nova que alguns volen redactar, una resolució de llei sobre el temps de durada dels càrrecs de govern establint un màxim de dues legislatures. Ho faran? Ho continuaran i seguiran volent i fent que durin i durin...?

Salvador Mestre Domingo

(Riudoms)

Pasión por el rugby

El rugby es un deporte de equipo en el que «todos somos hermanos» (frase de mi entrenador) y tenemos mucho compañerismo y solidaridad entre nosotros. Entrenamos juntos y nos divertimos mucho. Tenemos entrenadores que nos enseñan las normas y los valores del rugby. Ellos también nos aceptan como somos, y nosotros nos esforzamos mucho y les obedecemos. Siempre entrenamos y eso tiene recompensa porque, cuando queda media hora aproximadamente, jugamos un partido de equipo que es donde demostramos lo que hemos aprendido durante el entrenamiento. Cuando acabamos llevamos todo el material a su sitio y nos ayudamos entre nosotros porque después del entreno estamos agotados y juntos es más fácil. Algunas veces hacemos partidos en nuestro campo o en otro. Por ejemplo el pasado 26 de febrero fuimos a Vic y jugamos cinco partidos. Fue muy divertido.

Héctor Belcundó Liébana

(Tarragona)

Per amor a l’art

Carmen Cervera, baronessa Thyssen –ex Miss Catalunya i Miss Espanya–, que des de fa anys negocia infructuosament amb el Govern espanyol per a la continuïtat de les obres de la seva col·lecció al Museu Thyssen de Madrid, ha inaugurat el Museu Carmen Thyssen a Andorra la Vella, el seu tercer museu, després dels de Màlaga i Sant Feliu de Guíxols. El Govern andorrà li publicita la col·lecció privada i es fa càrrec de les despeses del seu manteniment, seguretat, personal i assegurances.

L’Ajuntament d’Escaldes afrontarà el pagament del lloguer del local, uns 6.000 euros al mes, i el Ministeri de Cultura andorrà pagarà les despeses de manteniment de les instal·lacions, uns 300.000 euros anuals. La baronessa –per demanar que no quedi– assegura: «sóc milionària en quadres, però el manteniment de la col·lecció és car i no rebo subvencions». Diu que «el quadre de Degas Cavalls de carreres en un paisatge no està exposat perquè ha arribat dels Estats Units i està sotmès a l’observació normal després d’un viatge tan llarg». I ha afegit: «No és la meva intenció vendre’l en aquest moment».

Dona de negocis grans, oferí la col·lecció –la que es troba encallada al Thyssen de Madrid– al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) exigint-ne un lloguer de cinc milions d’euros anuals... Amb aquesta quantitat de diners –que una entitat bancària anuncià que estava disposada a sufragar–, el nostre museu podria adquirir en plena propietat les obres de l’art català a les subhastes i el mercat de l’art, que és on s’abasteix la ‘baronessa mecenes’ amb l’ànim i el ferm propòsit mercantil d’‘especular per amor a l’art’.

Jordi Pausas

(París)