Les cartes al director del dia

El huevo de Pascua

Hasta mediados del siglo XVI, los fieles católicos comían huevos sin ningún reparo los días de vigilia, incluso en Cuaresma. Las autoridades eclesiásticas consideraban que, de acuerdo con el relato del Génesis, aves y peces, al haber sido creados el mismo día, procedían igualmente del mar y, por tanto, no debían ser considerados como carne. En 1552, el Papa Julio III cambió de opinión, prohibiendo los huevos como alimento de Cuaresma. En esta prohibición está el origen de los llamados huevos de Pascua, que se hacían cocer en un baño de granza y eran presentados para su bendición en el Viernes Santo y comidos en el Domingo de Resurrección, durante el banqueta pascual.

Es curioso que en la década de 1880, en ciertos lugares de Alemania, los padres utilizaban los huevos de Pascua como certificado de nacimiento. Para ello teñían huevos con colores indelebles y grababan en la cáscara el nombre y la fecha de nacimiento del hijo, recordando para siempre tal acontecimiento (siendo aceptados como partida de nacimiento, en casos excepcionales, por los tribunales).

F. Ortiz de Pinedo Mendiluce

(Tarragona)

Les desigualtats

Ara es parla molt de les grans desigualtats econòmiques que hi ha al món i el més notable és que encara augmenten. Poden corregir-se? Com? Algú diu: repartint. Provem-ho, almenys sobre el paper.

Els 100 homes més rics del mon, des de Bill Gates fins a Klaus M. Kunne tenen la suma de 2.361.500.000.000 $ (35 dels quals són als USA).

Al món hi ha 7.500.000.000 habitants, un 20% dels quals necessita ajuda. Si féssim donar tota la fortuna a aquests 100 bilionaris, tocarien un $ amb 574 mil·lèsimes.

Encara que al compte hi afegíssim els milionaris de segona i tercera fila, el resultat seria semblant, perquè aquests ja no tenen ni de bon tros tants diners.

Es poden ‘repartir’ els patrimonis industrials, les fàbriques, a més dels individuals citats anteriorment? No ho crec: es desmuntaria tota la indústria i l’agricultura de qualitat. Qui serien els nous dirigents?

A més encara hi ha la dificultat del repartiment pròpiament dit: per un costat les grans fortunes es dividirien i ‘amagarien’ els seus patrimonis i, per altra part, qui repartiria? Els governs? Unes organitzacions especials? Tothom sap que molts dels diners es quedarien ‘als esbarzers’. I via impostos presenta semblants dificultats.

No hi ha més remei que promoure l’ordre i la productivitat a les zones més pobres del mon, procurant ensems que es refreni l’augment incontrolat de la seva població. L’augment de producció sempre va ‘al darrere’ del de la població: llavors no hi ha solució. I que no es digui que tot ho solucionarà la nova tecnologia, perquè el món té quatre bases naturals no ampliables: aigua, aire respirable, terra fèrtil i espai per encabir-hi tota la nova població si no es limita l’augment.

Francesc Font de Rubinat

(Reus)